Cavall Bernat. illes Medes

Algú sap si està permès d'escalar el Cavall Bernat de les illes Medes, o si cal un permís especial?

Teniu alguna ressenya o manera d'ubicar alguna via?

De reseñas ni una, pero por lo que me han contado, se puede pedir permiso a los gestores, que lo darán en la época adecuada.
Suerte.

Tinc entés que en R. Darder manté una "lluita personal" per pujar tots els "Cavalls Bernats" de Catalunya (o potser d'un àmbit més gran) i que publicarà un llibre sobre el tema on és d'esperar que hi apareguin les ressenyes, igualment a un llibre vell d'Ed. Pleniluni hi apareixia una ressenya. Com que està prohibit la reproducció d'aquest i no ho puc penjar aquí, si em passes el teu mail, te la faig arribar...

Sort i a tibar-li...

Hola,

Desde la direcció del parc m'han contestat això (veure fitxer adjunt)

Doncs millor anar al de PLatja d'Aro, que com a molt veurem xat@s en banyador i emprenyarem als guiris....

És broma, em sembla una resposta força coherent i prou educada, i per la part del PIRINEISTA, olé, és la manera correcta de fer les coses...

Es por la época, si vas después de verano o cara al otoño te deberían dejar. Pregúntalo. Lo cierto es que esas especies que dice creo que son bastante escasas.Aunque el nombre en catalán no me suena.Tendría que ver el científico.

Bones... ara no tinc la info pertinent amb mi, pero dilluns tho explico tot amb claredat.
Ara hi han 5 especies d'aus nidificant a la zona. normalment l'escalada esta regulada tot l'any subjecta a observacions de biolegs que recoorren la zona cada 5 6 dies amb zodiac. tot i així a vegades s'allarguen i cedeixen permisos, aixo sol ser a la tardor i hivern. ( a partir 2a quinzena de septembre)
el permis sha de demanar a la diputacio de girona, i a l'espai de sobremar del parc natural de les medes. Si truques al parc directament es fan un merder pq ells normalment coordinen tant sols el fons mari.
de vies del caball bernat nhi han a diferents llocs, jo en tinc 3. Nhi ha una un llibre del joan jover que es diu les 50 millors escalades a catalunya.

et dic alguna cosa.

No hi ha ningú que tingi les resenyes?

Si algu ha pujat al cavall bernat de les illes medes, li agrairia que fes un breu comentarI en quan a situació de l'inici de la via, llargs, dificultat, descens.. moltes gràcies!!

El 3/4/1999 vaig pujar el Cavall per la Via "Esperó Oest". En vista dels comentaris de la gent del parc, a partir d'ara m'hauré de considerar poc menys que un delinqüent. No obstant això, durant la nostra ascensió, cap responsable del parc ni cap "Gavià de potes grogues", ens va cridar l'alto.

La via "esperó Oest", és la via que va ressenyar en Joan Jover al seu llibre de la col·lecció Aetos. Malauradament, no tinc scanner (el tinc espatllat) i no us la puc passar. No obstant, us en puc fer 5 cèntims. Que jo sàpiga, hi ha una altra via, però aquesta puja pel costat de llevant (costat de mar), i per tant està més exposada a les inclemències de la marinada. La via "Esperó Oest", està molt més protegida contra el temps i el mateix peu de via també. M'explico. El peu de via, és el més important en aquesta ascensió. En concret la logística per arribar-hi i el mateix fet de plantar-s'hi. Necessiteu en primer lloc algú que us hi vulgui apropar. Heu d'anar al peu del cavall pel costat de terra (sempre l'Estartit a l'esquena). Veureu que és un indret amb l'aigua relativament calmada, doncs entre el Cavall, i altres illots que hi ha al voltant, fan com un petit golf, a recer del mar obert. Al bell mig d'aquest golf, hi ha una boia dels barquers que porten submarinistes amunt i avall. Ull! no us hi estigueu gaire, sinó us esbroncaran. Un cop a la boia, teniu 2 alternatives: a) anar nedant a peu de via b) anar-hi en una petita barca inflable, lleugera.
Nosaltres varem optar per la segona opció i ens va anar molt bé. El peu de via és bastant evident, doncs a uns 2 metres del terra es veu un vell pitó clavat al mig de la roca. El peu de via és molt estret, i no hi ha a penes espai per gaires equilibris. Nosaltres, varem entrar a peu de via per torns, i un cop enfilats tots 4, el darrer va hissar i penjar el bot inflable del clau que hi ha a peu de via (sinó, l'onatge l'hauria pogut rebentar).
Un cop superat la part "més difícil" de la via, entrem de plè en una escalada en molt bona roca, però molt poc equipada (3 ó 4 pitons en tota la via). L'itinerari comença allà on us he explicat, amb un tram una mica desplomat però fàcil, per anar en tendència cap a la dreta a buscar una reunió de 1 ó 2 pitons (no recordo exactament). D'allà, se surt fàcilment, més o menys pel dret, fins a buscar el fil de l'esperó (nova reunió). El tercer és el llarg més difícil, doncs no recordo que hi hagués cap assegurança, i havies d'anar-te protegint la via. No obstant, és el llarg més bonic, doncs en aquest punt, tens la perspectiva de terra, i la de mar oberta. Un final de via preciós. Per baixar, 2 rapels.

Material emprat: tascons, friends i bagues savineres.

Bones escalades.

Bones!! nosaltres debemser uns d'aquests delinqüents que dieu..
vem fer la via a finals de juny, ..no vem trobar cap niu amb pollets, i quan baixavem els forestals ens van venir a fer una visita, i tot i que ens van dir que l'escalada a l'indret no estava regulada (per tan no esta prohibida), es van aixecar una acta administrativa.

nosaltres vem fer l'espero nord-oest (resenyada al llibre aquest de les 50 millors de catalunya), ..la informació anterior x mi és correcte, ..la logistica i sortir de la barca és lo més complicat, a nosaltres ens hi van acostar amb una zodiac i dsp ens van venir a buscar, vem fer els primers metres sense corda (uns set o vuit) fins a una reunio, alli ens vem equipar amb tots els ferros i ..amunt. Vem trobar un pito a la placa de l'ultim llarg, tot i aixo es pot anar protegint, portar bagues llargues, ..i rapels directes a la zodiac. Recomanable anar-hi de mati per trobar molt bona mar.

No se si ha quedat gaire clar, per qualsevol cosa em pots escriure un mail, ..jo hi aniria, el lloc es molt estètic i preciós