Nasti de Plasti

La Nasti de Plasti al Serrat del Moro és una via oberta al 81 pels germans Bohigas. Comparteix els tres primers llargs de la Casas-Chani per continuar per l'esquerra per uns diedres fissurats bastant guapos alternats amb plaques. Una de les poc recorregudes però que mereixen una visita. A mi m'ha agradat molt però cal que hi vagi més gent... amb podador però que nosaltres no ho sabíem!

L1+L2 (65 m) 7a. Primers dos llargs de la Casas-Chani. Fissura molt guapa semiequipada. Cal possar alguna peça sobre tot al primer llarg. Reunió a l'alzina. El 7a està equipat amb parabolts i és molt agraït. Val la pena probar-lo "a muerte", és molt bonic.
L3 (25-30 m) Vº/V+. Llarg comú amb la Casas-Chani, pràcticament desequipat, 1 buril. Ens desviem però a l'esquerra i ho podem fer abans de l'arbret. Reunió de molts burils en bona repisa.

L4 + L5 (25-30 m.) Vº/V+. Reunió còmoda. La fissura és molt guapa però els esbarzers començen a crèixer al mig del diedre. Si no va algú amb guants i podadora d'aquí uns dies serà impossible pujar-hi. PORTAR PODADORA I GUANTS. La fissura és molt franca i els friends i tascons entren en molts llocs a caldo.

L5 + L6 + L7 (50 - 52 m) 6a i 6b+ (???). Continúa el diedre guapo però ja sense esbarzers ni plantes punxants. Per desviar-se pel mig de la placa cap a l'esquerra amb uns pasos protegits per burils. Aquí es pot fer en A0 o en lliure (6a). La llastra no està precària, és bastant sòlida. Arribem a repisa on es pot montar reunió (de fet millor montar reunió, NO val la pena empalmar) i tot recte amunt tenim una placa protegida amb burils que en lliure segons l'article de l'Armand és 6b+ però si em diuen que és 7a m'ho crec. Molt però que molt fí, de cantos molt petits i d'arquejar a muerte. Després part més fàcil fins arribar a un flanqueig cap a la dreta evitant lo més txungo i un cop a la rampa de la Casas-Chani continuar per la rampa ascendent cap a l'esquerre fins a trobar la reunió (aquí ens podem escaquejar per la Casas-Chani per la dreta).

L7 (20-25 m) 6a. Flanqueig protegit per un pont de roca i pasos amunt de trobar el canto per anar a buscar un tram més fàcil. D'aquí continuar flanquejant esquerre a buscar un buril. Artifo o lliure tècnic (6a) ens porten a una bona repisa on es fa la reunió.

L8 (50 m) 6b. Fissura ampla d'alternar empotres amb diedre. És el famós llarg que abans es solucionava amb llançament de corda. Es protegeix bé tot i que s'ha de trobar bé la col·locació i els empotres. La part de dalt és cutre, just abans d'arribar al bosc.


DESCENS: D'aquí en vistes del llarg final (10 metres com a molt sense cap misteri) hem decidit obviar-lo i anar a buscar els ràpels de la Mas-Brullet dels quals hem arreglat una mica les triangulacions de pena que la gent havia fet al ràpel de burils (el tercer). Amb cordes de 60 amb 4 ràpels arribes al terre.

MATERIAL: hem portat joc de tascons, que han anat bé i joc de camalots fins el 4 repetint el 2 i el 0,75 però ens ha sobrat el 4 i el 3 l'hem possat per allò de treure pes. Em sonava que algú recomanava portar el 3 i el 4 però els hem carregat tota la via per possar-lo de forma forçada per allò de fer-lo servir. Suposo que si es va en artifo potser va bé però en lliure fa nosa, sobre tot el 4.

+ Info i ressenya: [escalesrodones.blogspot.com] (ressenya original)
[www.ressenya.net]



Edited 2 time(s). Last edit at 07/06/2012 08:01PM by ferran.