La Paret Bucòlica és una de les moltes perles de l'Alt Urgell. És la darrera paret de la cinglera dels Esplovins, d'alçada discreta comparat amb l'extensa tàpia que l'envolta, però prou intensa i farcida de propostes per a tots els gustos.

En total són 25 itineraris, 13 de clàssics i 12 de tall esportiu. L'activitat oberturista no cessa, i només aquest darrer any 2008 s'han afegit El salt de la Lluna, i les agosarades propostes d'en Miquel Blanco i cia, La dosi, Es reparteixen galetes i Esnifat al magnesi (d'aquesta no apareix l'itinerari al croquis, però entre pel Diedre dels desconeguts i passa per l'esquerra del didre de la Casas-Pajarito, en total 140m 6b). La via 'nova' (a punt de ser batejada, equipada des de dalt pels urgellencs) i la Terra de dinosaures (2007) són les darreres propostes de les vies esportives i la Terra, la més assequible i de tall d'iniciació de tot el repertori.

De les vies clàssiques, la "clàssica" és l'Olaya. És una llàstima però que altres itineraris hi passin a prop o pràcticament l'eclipsin en el seu tram mig com fa la Terra de dinosaures. Una proposta que demana cert compromís és la Susekiu, però que no defraudarà. Em manca el Diedre CERN, quina també diuen que val molt la pena, i L'oblit al passat, prou directa tot i que passa per trams trencats. La gran diagonal sembla que té forces trams de roca trancada, però l'itinerari és més que evident! Aquestes darreres són testimonis del pas d'escaladors solsonins per aquesta paret, ben acostumats a la roca discreta. La Casas-Pajarito és la que sembla que té un traçat menys interessant, junt amb l'Asdrúbal, que coincideix algun tram amb la Greenpeace.

De les vies equipades destaca especialment la Bàlsam del tigre, ja de l'any 95. Per continuar amb les del pany esquerra de la paret on trobem la millor roca, destacant la Pedra de tartera i la Pas d'estrés (aquesta del 97). Vies testimoni de la intensa activitat dels escaladors locals Ramon, Franc, Marcel, Xavi..etc.

La situació de la paret és evident, deixant la C14 i prenent la carretera vella a la dreta si pugem des d'Oliana abans del túnel que la travessa. A uns 200m tenim un primer punt on deixar el cotxe que ens permet l'accés a les vies pel camí fresat i fitat (marques vermelles) que puja pel barranc de l'esquerra de la paret. També hi ha l'opció de deixar el cotxe una mica més enllà, a peu de paret, si anem a buscar els itineraris de la dreta. El descens normalment el farem caminant per l'esquerra de la paret (seguint l'aresta fins a trobar una fita a l'inici de la feixa que baixa en diagonal), tot i que també es pot baixar per la dreta però és més perdedor (en aquest cas, es passarà per davant la zona esportiva de l'Obaga Negra).

Com tot el prepirineu que mira al sud, a la tardor-hivern i primavera gaudirem de grans dies per escalar. A l'estiu ens tocarà matinar de valent (a partir de les 9 ja li toca el sol) o esperar a la tarda, quan a les 16h la paret queda a l'ombra.

A gaudir-les!