Hola Joan. Jo vaig fer aquesta via farà uns tres o quatre estius. Anavem amb una ressenya d'un llibret de la Desnivel de fa la tira de temps. Crec que vam fer la via original, tot i que, hi ha un tros que la penya fa una variant per l'esquerra més fà cil. Intentaré fer-te una ressenya i la penjaré a la web (potser quan ho faci ja l'hauras fet).
Coses que recordo: l'inici és a la part baixa de la paret, a l'esquerra una barrera de sostres bastants grans i grocs i a la dreta feia com un barranc que conectava amb la tartera de la paret Noroest, feia com un collet. Els primers llargs eren per una espècie de canal-depresió molt oberta, amb algun pas de V resta fà cil sense res de res, despres et posaves en unes plaques tombades amb alguna fisurilla i resalts, fà cil tb, damunt teu et domina una gran zona desplomada amb trossos grocs, a mesura que t'hi acostes pots triar anar per l'esquerra per placa o per la dreta que s'entreveu un gran diedre-xemeneia (zona de la variant, vam anar pel diedre, ruta original). En arribar el peu de la zona desplomada, flanquejar a la dreta amb un tros de baixada i tot, fins arribar al peu del gran diedre xemeneia caracterÃstic, fi de la primera part, possibilitat d'escape cap a la dreta caminant. Continuar pel diedre, dos llargs, primer amb algun pas de V i el segon amb tres pasos d'A1 amb força humitat i algun clau, sortir del diedre i anar pujant per la vora per terreny vertical però no molt difÃcil, costa assegurar-se, conectem amb els que pugen de la variant en una espècie de cresta, l'anem seguint fins arribar a la repisa de l'Embarrade, fi de la segona part. Ens domina un esperó vertical i molt estètic, pasos molt bonics, algun clau sobretot a les reunions. Arribem al diedre Ollivier: curt, llis, atlètic sense pasar de V+, algun bolo empotrat de pont de roca, no recordo que hi hagues cap clau, continuació una mica indefinida per terreny vertical fins que tomba un xic i podem montar reunió, compte amb el fregament, a partir d'aquà ja és veuen els grans gendarmes del cim i anar tirant fins una canal i després per una placa tombada a la dreta cap el cim.
Em van dir que la variant era molt maca i no molt difÃcil, millor que la original, no sé res més.
Horari: tot el dia, començant molt aviat per la llarga aproximació que vam fer pel Coll de Suzon, pot ser? Vaja per la via normal. Material: 4-5 claus, tascons i friends (no calen camalots del 32).
Quin rotllo, la verge!!!!!! Espero que us serveixi.
