Adeu Xavi,adeu Pau

Volia donar el meu profund condol a les seves families dels dos escaladors que vaig tenir la sort de poder coneixer en distintes escalades plegats. El seu accident ens ha deixat tristos i la muntanya ens envia un missatge ben clar, encara que la poguem vencer amb experiencia i tenacitat, la muntanya sempre imposa el seu propi escenari, on caigudes de pedres i allaus incontrolats ens poden fer desapareixer en questio de segons.

Del Xavi sempre recordare el vivac glacat que vam tenir en el descens de la Sur de la Meije. Van ser tres dies intensos on vaig poder veure els saber fer, la prudencia i experiencia del Xavi.

Del Pau recordare la primera vegada que ens vam veure. Va ser al Refugi de la Pombie al Midi ara fara 5 anys..... i tambe alguns entrenaments amb el CTAC....

Ens hem quedat fets pols, desanimats per la perdua de dos nois, dos nois que els agradava amb passio l escalada

...el teixi era un dels millors aperturistes del pais,la penultima que va obrir /(a Montanisell) vaig tenir la sort d`acompanyar-lo,im malgrat era com era (tots som com som) vaig apendre moltissim escalant amb ell.
Junts varem descobrir un amagatall dels "Maquis " en una cova a15 metres del terra,en una de les experiencies mes emocionants (mes que el fet d`escalar en si mateix)que he tingut mai.

No et perdopnare que t`hagis mort sense despedirte...Sammmmbarinait Teixi!!!!!!