Algun seguro més en zones de roca trencada?

Ara fa casi 1 mes vaig tenir un accident a Regina en el llarg 14 de la Gali (merda ja hi erem eh!!), sortida de reunió sesnse cap seguro, fàcil, no estava trencat estava podrit!! bastant amunt una sabina, bastant per sota dels peus una repisa-rampa... ja ho ensumeu no? donçs si, es trenca el canto i el campió pica en la repisa desde uns 5,6,7 mts? jo que se!, i caic per la rampa de 3º del llarg anterior fins que per fi! m'atura la corda!

Rescat, hospital, quiròfan,etc. Ara estic molt millor.

Comparteixo totalment una tendència cada cop més establerta en la forma d'equipar i reequipar de gent molt curranta en la que es canvien parabolts pels burils o spits vells i es respecten els pitons (o es canvien per pitons nous) i sobretot es respecten les seccions d'autoprotecció (tascons, friends, sabines, ponts de pedra). Penso que és important respectar el equilibri esport-compromís-tendència-caràcter-hostilitat,etc de la via i del que buscaven els aperturistes.

La meva pregunta és prou concreta: seccions sense cap seguro, trencades, amb repisa sota, no fonamentals en la via, no precissament la secció que dóna caracter i personalitat a la via i de difícil autoprotecció, ok? malgrat els aperturistes no hi van col.locar cap seguro us molestaria un parabolete?

Honestament abans de l'accident hagues defensat de no possar-lo tot i que l`haguès xapat si haguès estat (hipocrita de mi!!)ara, ancare no he trobat la resposta. I vosaltres, que en penseu?

Ah! la via (al menys els primers 13 llargs són fantàstics!!

BONES ESCALADES A TOTHOM!!

celebro la teva recuperacio...jo no el posaria per que sempre,per molt chunga que sigui la roca,SEMPRE... es pot auto protegir un pas i mes amb els nous "cacharros" que surten al mercat ...ademés,obriries la porta atots aquells que tenen una "maquina taladradora" i els hi tremola el pols...per que no vas protegir aquestos 6 mts? per que era facil? no es culpa teva i no dels seguros?
Torna afer la via,arriba al mateix pas i ...ánim!!! superat a tu mateix,que aixo es l`escalada de veritat!!! salut.

Este tipo de accidentes por desgracia, son los más comunes, estamos cansados, a punto de salir de la via, solo faltan un par de largos, y ni le ponemos, ni le prestamos la suficiente atención, incluso subestimandolo, y de hay es donde viene más tarde, el trite lamento, la lastima de haber sido tan estupido, y el de todos los problemas, que nos ha creado ( a la famili tambien) el de haber sido tan idiota o mejor dicho, tan poco consciente.
Pero esto no debe de dar animos de abandono, si no todo lo contrario, aprender de nuestros propios errores, e intentar en el futuro no volver a cometerlos, y con el tiempo todo ello se convierte en experiencica.
Ricard que te mejores y como siempre digo " a volver a Tibar nuevamente a lo BOU".
Y a tener en cuenta que "Mas sabe el Diablo por viejo, que no por Diablo".
Saludos.

Hola Ricard, companys..
La pregunta no és si no posaríem un parabolt en aquell pas trencat de l'útlim llarg, penso que s'escau més preguntar-nos ¿què passaria si en cadascun dels passos susceptibles de provocar un accident posem un parabolt?
Suposo que et fa molta ràbia haver caigut amb tant mala pota, mai més ben dit, en aquella merdeta de llarg; però l'escalada és això i quan menys ens ho esperem és quan hem d'anar més previnguts. Tots n'hem tingut d'aquests accidents. Jo em vaig trencar el peu a la Magdalena Inferior. Començava a escalar i em vaig encigalar a l'estil "primeres escalades a Montserrat sense tenir-ne ni puta idea". Ara et diria que em faltava experiència i és obvi, però l'experiència tampoc ho és tot i a molts bous amb anys i panys també els ha passat.

Sigui com sigui, els parabolts no són la solució. Mai no en podries posar prous i les tàpies, com acabarien les tàpies?

Jo que sóc més aviat esportiu (actualment, coses de la paternitat) estic agafant una gran alèrgia als parabolts, o més aviat a l'excés de parabolts. No hi ha res com un pany de roca net, no té preu, i això s'ha de fer entendre a les noves generacions que el primer dia ja volen escalar a Montrebei perquè estan molt forts, i quan veuen el percal desitgen més parabolts. Més entrenament mental és el que convé, no pas més parabolts, i coneixement dels límits personals i menys pressa per entrar a segons quines vies. Una via no s'ha de qualificar segons el nivell d'equipament, sinó segons les sensacions que ens ha proporcionat. Un sol parabolt fa canviar molt el caràcter d'aquestes emocions. Recordo quan començava a escalar a montserrat aquelles rampes de III-IV sense seguros que fèiem sense sensació de perill perquè érem plenament conscients d'on ens posàvem, estava prohibit caure. Jo personalment vaig xalar molt amb aquesta sensació i espero poder-la repetir amb força mental i amb parets verges de parabolts. És impossible tenir les mateixes sensacions amb una via equipada, l'escalada neta és un valor a preservar. Els parabolts i l'esportiva tenen lloc de sobra per al seu desenvolupament.

Salut i bones escalades!!!