Directíssima dels Músics de la Bola. 400 m. MD- 85º Vº

La directíssima del Serrat Ticó .

Zona: Serra del Ticó, Cadí

Dificultat: MDinf, 85º, Vº

Longitut: 400m (5 llargs + ensamble)

1a asc. divulgada divulgada: Raül Comino, Josep Mula, Laura Piferrer 1 abril 2001.

Equipament: Equipament: res, via alpina.

Material: cordes 50m, 8 cintes, bagues llargues, 4 cargols gel, pitons variats (universals plans i extraplans), empotradors petits i mitjans.


Horari: horari no n' hi ha hores, es fan hores escalant.

Acceso: Lleida, Martinet, Estana. Per arribar a Estana sortint desde Martinet hem de recòrrer un llarg camí asfaltat, que ascendeix per un camí zigzaguegant rodejat de tot tipus de vegetació i que neix després d'un pont que creua el riu Segre. Son deu kilòmetres en total.

Aproximación: Des d'Estana (1.483m.) enfilem el camí que ens du en 1 hora a Prat de Cadí (1.832 m.) i des d'aquí ens dirigim al coll del Ticó des d'on flanquejarem sense perdre alçada cap a la base dels contraforts del Serrat del Ticó i pugem pel primer corredor evident (50º-55º) que trobem fins situar-nos a l'inici de via (2h..15min.).

Caràcter, roca: Bonica i exigent via que solca la cara nord del serrat del Ticó traçant una línia directa fins dalt de la carena i que endreça un primer i zigzaguejant itinerari obert per Jaume Mates i Carles Lalueza als anys 80. Ens trobem dos primers llargs excepcionals, el primer d'ells és una cascada vertical amb passos de mixte i el segon un diedre mantingut que ens farà gaudir d'allò més. Si aquesta joia de la serralada del Cadí ha restat desconeguda fins ara és degut en bona part a la difícil i efímera formació d'aquests primers llargs, les escasses repeticions han estat als mesos de març i abril. Si teniu la certesa de trobar-la en bones condicions no dubteu en enfilar-vos'hi. Roca calcària, descomposta en alguns trams i bones fissures per a equipar.

Descripció llarg a llarg:

Primer llarg: muntem reunió just abans de les dificultats a la dreta del corredor, enfilem la cascada per la seva esquerra i poc a poc guanyem verticalitat (75º), fins que un tram de mixte difícil (80º, Vº /A0) ens obliga a fer un flanqueig a la dreta d'uns 4 m fins trobar un bon gruix de gel de fusió que ens permet sortir amunt (85º). Escalem un parell de ressalts més i l'inclinació declina. Muntem reunió en un gran bloc a la nostre esquerra. (25 m.).
Segon llarg: Resseguim el corredor que cada cop es torna més estret a través d'un rectilini diedre amb força gel, mantingut en tot moment, (60º - 65º) tan punt trobem un replà i muntem reunió a l'esquerra. (45m.).
Tercer llarg: A través d'una llarga rampa de neu, (50º) anem guanyant metres, evitant sempre els corredors que surten a la nostra dreta. Muntarem reunió a un prominent ressalt rocós. (45m.)
Quart llarg: Seguim recte amunt fent evidents "S" per evitar les roques que trobem al nostre pas. Just al peu d'una descomposta i lletja canal de pedres muntem reunió. (35 m.)
Cinquè llarg: Ens enfilem a través d'un inestable terreny amb dificultat per col·locar assegurances, fàcil , però exposat (IIIº), fins arribar a una petita terrassa on muntem reunió de un petit gendarme (30m.)
A partir d'aquí ja veiem els darrers metres de la via, hem de desgrimpar uns metres i fer un llarg i estètic flanqueig fins a peu de cornisa que depenent de la inclinació d'aquesta haurem de progressar a l'ensamble o amb la corda a la motxilla.

Descens: Tenim dues opcions: la primera és baixar per la canal veïna del Ticó (opció més ràpida i directa) per tornar al coll del Ticó, sempre que les cornises ho permetin, la segona és fer una mica més de volta i anar a buscar la clàssica baixada de la canal del Cristall.

Cartografia: Serra del Cadí - Pedraforca. Esc. 1:25.000. Ed. Alpina

Informació facilitada per Josep Mula i Laura Piferrer.
[attachment 566 musics2.gif]
[attachment 567 musics0.jpg]
[attachment 568 musics2.jpg]
[attachment 569 musics3.jpg]