OPMA

Avui he llegit aquesta notícia i m'ha semblat bastant interessant:

"L'OPMA són les sigles en francès de l'Observatori de Pràctiques de la Muntanya i l'Alpinisme, creat l'any 1998. És un organisme informal, de caràcter transversal, benèvol i deslligat de qualsevol institució i entitat, integrat per una decena de personalitats del món de l'alpinisme i l'escalada, que té per objectiu observar, analitzar, reflexionar i opinar sobre les pràctiques esportives de muntanya, la seva evolució i el paper que duen a terme el principals actors del món de la muntanya. Després d'un treball de reflexió i de síntesi té com a principal missió alertar sobre els perills, alertar a les institucions i informar a tots els interessats. Intervé en els principals debats que giren al voltant de les activitats físiques a la natura i en el seu impacte en el medi natural i en les economies de muntanya. Expressa la seva opinió mitjançant les “Lettre de l'Opma”.

És un grup impulsat pel CAF i la FFME però totalment independent amb la voluntat de crear una cèl·lula de reflexió que actuï com a una mena de lobby de muntanya. Vol influir front les administracions públiques davant de qualsevol regulació i normativa, però alhora també en els mitjans de comunicació i en el gran públic potser no especialitzat. És una veu independent, deslligada de qualsevol interès institucional o mercantil, que vol marcar línies de futur des d'una reflexió sòlida i fonamentada.

He anat seguint aquests darrers anys les seves reunions, els seus documents i els seus posicionaments públics, i globalment m'ha semblat que fan una feina molt sòlida, intel·ligent i necessària. Desconec el seu poder real, la seva capacitat d'incidència, però diria que ha adquirit un prestigi i un reconeixement important.

Explico tot això perquè fa temps que penso que a casa nostre, en el petit món de l'excursionsime, l'escalada, l'alpinisme català ens fa falta quelcom semblant. Estem en un moment de canvi, de profundes transformacions d'unes pràctiques clàssiques, on l'esport, la competició i la mercantilització tenen una presència creixent. L'intervencionisme de totes les administracions cada dia és més acusat. Els reptes de futur plantegen molts interrogants. Ens cal un lloc de reflexió i de propostes concretes, que des de l'independència i la llibertat pugui opinar amb un esperit de transversalitat. A Catalunya tenim massa afició a funcionar per capelletes i colles d'amics. Això és alhora la nostra grandesa però també la nostra feblesa, ja que no tenim organismes forts que esdevinguin una referència clara. Fa temps que hi penso i em sembla que ha arribat el moment de posar-hi a treballar. Que en penseu? "


Font: [muntanyanet.blocat.com]