Terra Ferma a la Falconera

Primer llarg impossible en lliure (per persones normals). Deu ser vuité grau mínim. A l'estil clàssic s'ha de fer un pas d'esqueneta per arribar al primer buril. Artifo en uns quants passos fins a arribar a una franja de roca verma característica on el tema canvia i es converteix en una escalada molt guapa totalment en lliure de 6b sobre roca prou bona (originalment A1). El segon llarg també es pot fer en lliure però hi domina la roca selectiva típica de la zona. 6b també, més o menys, encara que aquest ha sigut encadenat de segon així que pot ser més sobre tot pel factor sicològic. Tercera tirada de V+ motl guapa i amb la roca més acceptable però que em general requereix sel.leccionar on t'hi agafes.
Llàstima de la roca i de les poques repeticiones que a Sant Llorenç son ingredients directament relacionats:

MALA ROCA = POQUES REPETICIONS
POQUES REPETICIONS = MALA ROCA

Cercle viciós. Au a trencar-lo bous!

La vam començar a obrir posant el primer burí amb l'ajut d'un tronc, a l'estil clàssic. Després vam deixar-hi un bloc a terra i un cordino a la primera xapa per arribar-hi bé. Suposo que actualment deu faltar algun clau i les xapes han d'estar rovelladetes. Es va obrir tirant bastant d'artificial però la roca no donava per més. Tampoc dominàvem massa això d'obrir per baix. Després la vam apurar una mica en lliure tal com mostra la topo original adjunta. I és que la Falconera MOLA!!!