Aquest diumenge li vam parir l'atxassu a la via i vam encadenar tots els llargs en plan cordada, és a dir alternant-nos, però sense "pillar-nos".
La via és molt maca i suposo que bastant més assequible que la Directa de l'Amistat o la Valentín. La pedra és discreteta, però ara que hi hem passat no s'hi arrenquen tantes coses. Els llargs son molt macos i el grau no pica massa. No vam fer la via "original" perquè vam entrar pels tres primers llargs de la Trollryguen.
Val a dir que la setmana abans havíem provat els dos llargs difícils i que entre setmana, el fanàtic del Kim es va despenjar a "sanejar" els tres últims llargs i a marcar cantos.
Resultat: Diumenge fantàstic i el Kim que tatxa una vieta que ja feia dies que li anava al darrere. Merci per contar amb mi!
Salut i autodeterminció!
pd: Puta mare les altres tres cordades (Taradellencs i cia.) que ens van acompanyar a la paret, doncs no ens vam sentir ni sols, ni atabalats!
