Viatge sentimental, paret de l'Arei

Bueeeeeeno!

Com que de l'artifo no en sabia massa us explico:
L0: ( de l'anglada) Surt 7c, el vaig treballar bastant i el vaig fer amb les cintes posades.
L1: Surt 7b, just al mig, no en el ganxeig, un pas o tram de bloc molt dur amb bon canto invertit i un truc on la fissura gairebé desapareix. el truc està en els peus i algun cantillo dificil de veure..., després. La sortida fins la r es una bavaresa preciosa de 6b, per cert, hi vam recuperar un micro de tres leves que algú s'hi havia deixat.
Ll3: Vaig clavar una p a l'inici, i vaig anar fent mig en lliure mig en artifo, entre ploms i espits ( no comento graus perquè aquest estil es ultraguarro). Sota la llastra es podia clavar una "P" bona i LA LLASTRA es just 6a+ expo i delicat, però tampoc n'hi ha per tant.... Just a sobre, hi ha un plom i fins l'espit ja decerix la dificultat. La part final d'A2 es v/V+ un mic terrós i a protegir amb friends grans. Crec que es pot fer tot en lliure però s'ha de treballar i mirar-ho, es força vertical i si caus encara que hi ha spits el vol te l'assegures perquè els ploms van acumulant traccions...
Ll4: va sortir 6c o 6b a vista però reposant als dos espits que hi ha. Des de la r vam col.locar un plom i a dalt es veu un cordinillo.. vaig sortir en lliure a caçar-lo i és una mena de pitonissa, just en una presa bona, com que ja no valia la pena parar-se a pensar, puges i hi ha un spit. Uf. No massa lluny hi ha un segon spit, si apretes les dents i llegeixes la roca, hi ha cami un xic a la dreta i en zig zag. Un cop sortit del segon spit no hi ha retorn, just al damunt ( un metre) pots clavar i arribes a un llavi vermell on un merlet estrany protegeix una entrada a la R5. Ojo, el pas per xapar la R es moooooolt llarg. Hi ha truc en artifo, en lliure es obligat i pots flipar si no veus aquest "truc". Jo sóc baix i potser miop ( no vaig veure com el PACS havia clavat la reunió. Cal bloquejar a sac, amb el seguro a cakl deu i vaig xapar amb els braços apunt de petar i el cap cremat. Ves amb compte o porta un gantxo...
L6: El col.lega va anar en artifo i el vaig desmuntar de nit. NI l'he tocat. La roca es poc sòlida. Ojo en anar a vista. Peces petites i bastanta feina.
L7: Es un 8a assequible, amb parabolts, es pot fer en A0, l'he fet de segon i de primer em talla, amb els braços rebentats, un puto flanqueig amb una xapa merdosa, per entrar a la R de la directa de l'amistat.
RESTA: Com que no hi havia ous de fer els altres llargs ( i menys en lliure) i voliem intentar sortir de la tapia en plan friki, et copmento una possibilitat. des de la Directa, fer els primers metres del llarg de 7b( parabolts,7a+ o 7b de molt de canto o A1 ( un tac i algun clau)), i flanquejar a la Anglada (pas de 6a)Són 10 metres i si estàs fort et sur a vista. Des de la R de la anglada el llarg seguüent es fa de 6b+ ( micros i xinxetes a la part de dalt, que es IV/V).
El següent llarg ( antepenultim) de la Anglada surt tot en lliure (6a+ o 6b. Cal un clau falcat a l'inici, friends migs i bagueta al mig, un universal falcat el darrer pas. al rotpunkt i a vista va costa-me un xic clavar-lo, et protegeixes amb una pitonissa de cordino podrit que ja hi ha...Hi ha bon canto i de fet amb molt de tarro no caldria clavar, tu mateix...
El darrer llarg de l'anglada es en lliure de Vº amb burils cutres i un micro sota un gran bolo marró. Si segueixes recte hi ha una burilada en bon estat ( del Pere Forts???) molt directa i que surt 6c o 6c+ fins el ULTIM pas, un llençament que em va semblar 7a+. No el vaig fer a vista, de segon, ni vaig baixar els 45 metres per fer-lo de nou. El lance es a bon canto i el pati sublim. La via acaba en la presa que pilles. La reunió és espectacular.

Apa, amb compte i que et vagi bé...el relat conjuga diversos intents i assaigs al Ll 0 , Ll 1 (amb assegurador), Ll 2 (amb el Benet Bech), el 8a de la Directa de l'Amistat ( amb assegurador entrant per la Machin), i una integral amb el Quim Aymerich (L3 i llargs de la Directa de l'Amistat, i Anglada fins al cim)cap al 1997 o 1998.

Oriol Pascual

Oriol:He alucinat amb el teu relat:CHAPO COLEGA!!!!!!

-Els ultims dos llargs són de llarg molt més facils que els primers i estan mes equipats,de totes maneres chapó de tibar-li per aqui en lliure!!!!!

senquiu Paca, la via s'ho mereix, i encara que molta gent no ho digui, l'estil de les teves apertures (apart que em semblaq ue ha evolucionat, com l'estil de qualsevol escalador que va madurant i aprenent)es ideal en el cas de intentar. Jo l'anomeno "artificial esportiu" ideasl per disfrutar, aprendre i on els espitu dónen una dificultat tècnica amb un risc controlat.

Evidentment vies més modernes com les de plecs, diables o la altra de l'Aeri, tenen aquest estil més madur i Alsinero que et comentava...jo aqquí ja no hi arribo...

Ah.. i de fet amb el Quim Aymerich encara hem d'anar a acabar els llargs de dalt...ara que està tant fort de pedals li diré que m'hi porti..la veritat és que per una mentalitat "esportiva" com la meva, i vistos de sde l'Anglada, els placotes dels dtres darres llargs feien respecte.

La via molt bona tu!!!!


Oriol