LLUIS CREUS o TIM de DIABLES

Seguint amb vies rústiques de Diables:
Sabeu com està el A2 de la cova d'aquesta via?
Encara pot aguantar el pès d'una persona?
Qualsevol informació serà eternament agraïda.

L'hem feta aquest Diumenge. Via exòtica que destaca pel gran ambient i l'absència total de roca bona. Imprescindible per interessats en l'arquològia i la botànica de paret. Poc lliure sense branques però difícil i atlètic, 6a/b en roca cutre, (falta algún pitó de via). AL 2on llarg no hi ha la corda fixe o sigui que cal escalar-lo. (V entre matolls). A l'artifo de la cova el Ae estava totalment tapat per l'eura, hi han 2 spits antics en els primers 6m. i després cal escanyar uns 5 passos de cunyes metàliques sense xapa (nomès serveixen baguetilles del 3 o 4)i nusar-les amb carinyo, si es surten les de dalt l'error pot ser fatal, després cal pitonar 2 passos (falques de 3cm de diam.). El penúltim llarg estava moll però no afecta si tenim tècnica de xemenia. Pot ser 6b o també IV+, depenent del estil utilitzat i el pànic escènic a la TIM-ba i als seguros (equipat). Ferros: 1 univ., 2 V, 2 falques, friends del alien groc al camalot 2, 5 baguetilles , 2 xapes (tascons mitjans i friend del 3 opcionals). No es pot recomenar però tampoc es pot deixar de fer...

Joder..encara aguanta?

Jo m'enduria un burilador, a més del material ressenyat..ojo que la penúltima reunió cal muntar-la gairebé tota, amb un plàtan o bong, i en el llarg del sostre final podeu haver de clavar...Jo portaria algun clauet més sinó aneu sobrets en el VIº...

La vam fer fa anys però pel que veig no s'ha reequipat precisament...

Aquests tim ere Marcians...

Teníem ganes de fer una via "mítica", de fer una mica el jabalí i de polir-nos en les ciències nobles de l'escalada: "la botànica i la geologia"(1).
La "Lluís Creus" és un itinerari famós pel seu equipament mediocre i això ens va fer pensar que potser no portàvem tota l'artilleria necessària per solventar qualsevol contratemps. Però teníem moltes ganes de descobrir la "inmensa, al.lucinant i grandiosa cova on tot montserratí hauria de passar una nit..."(2), encara que aspiràvem a sortir sense fer vivac...

L1 - 10 del matí, començem a endevinar el vertader significat de les incials "TIM" (Terra I Matolls). Canal equipada amb una corda fixa que facilita la progressió. MT4 (reunió a muntar en un arbre, matojo tracció 4)

L2 - Ja no hi ha corda fixa. Una mica més de canal fins que es posa massa guarra i travessant a l'esquerra(3) guanyem una bona repisa al peu d'una fissura on es veuen un vell pitó, un cordino i un spit. (Reunió a muntar, MT4, 4b/c)

L3 - S'escala la fissura de roca bastant dolenta (vell pitó, pont de roca i dos spits) fins que es guanya una altra repisa comuna amb la "Còsmica" i "Àrea Reservada" (reunió a escollir: arbre, dos parabolts o spit i buril, 6a+ en free, pas de "vista", o Vº/A1).

L4 - Flanquejant a la dreta, anirem a buscar la vertical de la cova fins a arribar-hi. (5c, Roca selectiva, reunió de burils en el flanc dret de la cova).

L5 - Es supera la cova per la dreta seguint una ristra de pitonisses alguna d'elles molt precàries(4) fins que ens veiem obligats a travessar sota el sostre mitjançant una impressionant sortida sobre un buit esfereïdor que ens obligarà a clavar de 2 a 4 pasos (Bongs, bananes, falques super útils). Fent el tarzan sortim de la cova i arribem a la reunió (reunió d'un pitó i una flor de pitons a reforçar amb una savina situada 4 metres més amunt, A4e,A2,4c).

L6 - Diedre de bessons mantingut i amb la típica roca selectiva d'aquest itinerari amb un pas "d'espeleobotànica". Hi han uns quants pitons però mola refoçar amb friends i algun tascó. (reunió a una mena de nínxol quan el diedre s'acaba, de tres pitóns a reforçar amb friends i ponts de roca, 6a/b).

L7 - Llarg de flanqueig-horitzontal-de-xemeneia-tècnica espectacular (pati de centenars de metres). Malhauradament sembla ser que sempre està humit i l'escalada, la roca i l'equipament exigeixen molt de carinyo. (6a/b, reunió a la tirolina de l'Arco Iris).

L10 - Excepte els primers metres de 5c explosiu, la resta és purament a l'estil TIM, Terra I Matolls, exigentes de MT5+... fins que es guanya el coll que hi ha a prop de St. Antoni (17h 30).

Nomès apta per als montserratins col.leccionistes.



(1) Piju.
(2) Oriol.
(3) Voleu dir que els TIM no van pujar recte amunt per la canal?
(4) Partón de riure perque, anant tres, el que anava de segon va tenir la llet de saltar-li una de les xapes tot just després de fer el pas. Però quedava el tercer i no podia passar...

Se m'oblidava. L'artificial equipat està molt xungo i més ara que falta una xapa d'una pitonisa a la que no li queda revava i potser ara no es pot passar ni amb cordinillos ni rivetjangersdesos. Sempre queda fer pasos de gantxo.

Jo diria que més xungo que el de l'Anglada-Cerdà de l'Aeri. M'atreveria a dir que deu ser A4e+/A5e...

Hola "Eterno"

Jo recordo la canal sense cordes...però abans de estar "arrassada" per la riuada.

També recordo el artifo de la cova...al.lucinant...de fet vam trobar alguns cordinos "petrificats"..igual que a la cova de dalt.

Recordo també fer una reunió en un "ninxol" ( literalment!) enmig de una tirada després de la cova, al diedre.

El diedre em va semblar que era el grau que dieu...i sense massa possibilitat de clavar ( a no ser que es fes totalment d'estreps)...

La sortida per la cova invertida...flipants...

a mi em segueix semblant que aixo de TIM significa Trepes inmensament Marcians...no arribo a entendre com aquesta colla van pujar per allà en aquella època...¿En la R de la cova, penjats de la savina sobre el buit lligats per la cintura...? AL:LUCINANT...

FA molts anys vaig coneixer en "coro" ( va participar en la de l'aeri), i explicava històries que feien por....

Salut

L'hem tornat a escalar després de les restauracions que es van fer fa un temps. No és un paseig però ara el llarg de la cova i el de la xemeneia horitzontal no són un patiment extrem com abans encara que el cangueli és manté: cal llaçar reblons, penjar-se de pitons dubtosos, flipar amb el pati peròi de moment no cal pitonar. La cova està equipada i la resta es pot reforçar amb algun friend i algun tascó.

Una autèntica obra mestre tenint en compte com i quan va ser oberta. Una via imprescindible si volem descobrir el que van fer aquest pioners: com diu l'Armand, l'any en que va ser oberta va esdevenir la via més difícil de tota la Península.



Edited 1 time(s). Last edit at 06/01/2010 02:09PM by ferran.

I una ressenya de quan es va fer en lliure just abans de les restauracions.
[attachment 1105 topo-lluis-creus.gif]

I aquí [gftac.blogspot.com]: podeu llegir un relat de l'ascensió de les noies del GFTAC.