Mas Guasch al Puntal de l'Alabarda.

Aquest finde vam fer l'Aresta Ribas del Puntal de l'Alabarda, i uns altres escaladors la Mas Guasch. Desafortunadament, portaven tascons, friends i algún pitonet com era habitual en aquesta perduda agulla.
La noticia és que està "re-equipada" amb parabolts. Anteriorment només estava fins el segon llarg. Algú sap com i quin criteri s'ha seguit???

Hola Jordi,

UNa altra bona clàssica que s'ha perdut.

El ll1 tenia algun spit ja fa anys. La resta estava de la següent manera:

Ll1: Algun spit. Vam entrar directament des del terra, posant un rp en una llastreta (V+) molt expo. Var Kamikaze.

Ll2: Escarpies supersòlides per passar en A0, un clau i, un tascó un buril sà a la sortida fins la R, en la plaqueta arrampada abans de la Savina. 6c+ en lliure

ll3: Fissura amb algun clau, per tascons, i amb un burí amagat a la esquera, just a la dreta, en el pas tontop. V+/V+ protegible perfectament.

Ll4: Fissureta per tascó, minidiedres i sortida en placa amb un burí per posar xapa, tot 6a+ màxim. es feia bé.

N0 ENTENC ON SÓN EL PARABOLTS...enlloc de les escàrpies? Substituïnt als emplaçaments dels tascons? Crec que en totes les tirades no en devíem xapar més de tres o quatre, i a més eren rivets sense plaqueta.

Això no és un reequipament, és un assassinat d'una via.

AQUESTA VIA LA VAIG FER FA UNS 12 O 13 ANYS. COM MOLT BE DIU EL TRANKI LA VIA ES FEIA PERFECTAMENT AMB EL QUE HI HAVIA ALESHORES. ÉS MÉS, NOSALTRES NI TANT SOLS DUIEM PITONS I NO ENS VAN FER CAP FALTA. RECORDO ALGUN CORDINO QUE EMERGIA DE LES PROFUNDITATS DE LA FISURA DEL L-3 (SUPOSO QUE ERA UN NUS EMPOTRAT) PERÒ JA VEIEU QUE LES RELIQUIES SEMBLAN ESTAR COMDEMNADES A L'EXTERMINI A CANVI DE LÍNIES AMB AVORRITS PARABOLTS QUE FAN PERDRE L'INGENI I LA PERICIA DE L'ESCALADOR MODERN.

JA FA TEMPS HO DIC, NO ES POT BUSCAR EL CONSENS EN AQUEST ESPORT PQ JA S'HA DEMOSTRAT MOLTES VEGADES QUE ÉS IMPOSIBLE I PQ EL CONSENS ÉS UNA PERVERSA FORMA D'ESCLAFAR LES MINORIES EN MANS DE LES CORRENTS QUE IMPEREN A LA SOCIETAT ACTUAL (MÉS SEGURETAT I HOMOGENEITAT EN QUALSEVOL ASPECTE DE LA VIDA...)
PER AIXÒ FAIG UNA CRIDA AMB AQUELLS QUE DE TANT EN TANT ENS ANOMENEM TALIBANS: SI ALGÚ QUE JA VA FER AMB ANTERIORITAT AQUESTA VIA TORNA A REPETIRLA, NO US DEIXEU UNA CLAU ANGLESA PER FER JUSTÍCIA A AQUESTA PETITA JOIA DEL SERRAT DE L'ALBARDA!!!

SALUT I GUERRA.

P.D. EL MISSATGE ANTERIOR ÉS VALID SEMPRE QUE REALMENT S'HAGI ALTERAT EL CARACTER DE LA VIA ORIGINAL MÉS DEL QUE SERIA DESITJABLE.
SI NO ÉS AIXÍ DONCS FELICITATS ALS RESTAURADORS.

Hola companys,
Sense cap ànim de polemitzar, es a dir de bon rotllo, vull fer un aclariment pel que fa als vostres comentaris sobre la Mas-Guasch al Puntal de l’Albarda..
Ahir 06 de juny vem finalitzar el reequipament de la via. Vem equipar la quarta reunió amb anelles i vem afegir un llibre registre (coses dels que som de la vella escola).
Qui hem fet el reequipament som en Manuel Guasch (que es qui va obrir la via fa 46 anys amb en Jaume Mas), en Miquel Castell i jo, en Joan Coll.
El criteri seguit, ha estat el d’en Manel Guasch. Fer unes reunions segures i substituir algunes peces en estat força precari per parabolts inox sense afegir més punts de protecció. Segons la nostra opinió, no es cert com suposeu, que la via sigui ara una avorrida linia de parabolts. De fet, ahir ens vàrem oblidar els friends i els tascons i per a gent com nosaltres que no anem sobrats de grau (l’edat no perdona 69, 58 i 57 anys) vem patir força, ja que entre parabolt i parabolt hi ha trossos on et jugues una bona volada, especialment al tercer i quart llarg.
Reequipar una via no es tant sols posar uns quants parabolts. Ignoro si algún de vosaltres ha fet aquesta feina alguna vegada, però a tall d’exemple us dire que cal carregar máquina i material a dojo duran forces dies i la despesa econòmica ha estat considerable. Pel cap baix hi hem esmerçat unes vuit jornades de treball. També cal neteijar la via de peces velles (a la tercera reunió vem arribar a treure 8 peces entre burins i espits).
Tot i així hem deixat dos o tres reliquies dels burins originals per si algú els vol utilitzar amb xapes recuperables.
Pel que veig, la vostra informació es deu als comentaris que en Jordi va oir de la cordada amb que va coincidir mentres ell feia l’Aresta Ribas. Suposo que ningú de vosaltres ha fet la Mas-Guasch després del reequipament. Us animo a anar-hi i repeteixo, sense voler obrir cap mena de debat, us agrairem la vostra opinió un cop l’hagueu fet.
Cordialment Joan.

Hola Joan i Manel (al altre no se si el conec), com esteu?
Només vull dir la meva, ni tant sols opinar sobre el reequipament de la via ja que en aquest cas, em sembla absurd parlar de polèmica…
Em d’estar agraïts de que fa 46 anys, algú es poses a obrir vies tant guapas com la Mas Guasch, al Puntal de l’Albarda i d’altres que te obertes en Manel.
I si aquest senyor, avui en dia encara escala i li fa il•lusió reequipar una via que ELL va obrir, doncs em sembla perfecte. Si algú a fet la via tal com estava abans de reequipar-la i ara li sap greu que ja no estigui tant autentica, doncs que agraeixi haver tingut l’oportunitat d’haver-la fet amb l’equipament original (mes o menys) i si ara la fa i no li agrada perquè te uns valors ètics diferents a l’essència de l’escalada, doncs que busqui vies velles que encara en queden moltes i que mai seran reequipades, per retrobar-se amb si mateix i amb aquesta essència, o que busqui vies noves, obertes seguin aquesta filosofia ètica i que es la avantguarda de l’escalada actual: lliure difícil, artifo extrem i assegurament precari. La Santbenedictes pot estar be per començar... Amb espardenyes d’espart i cordes de cànem pot gaudir d’una experiència mes extrema. Quan s'acabi el petroli, haurem de tornar a escalar amb aquests mitjans. A mi, sincerament, es l'estil d'escalada que mes m'agrada, un altra cosa es que pugui.

Molts d’aquests escaladors autèntics no havien nascut quan en Manel ja pitonava i ara s’abanderen davant d’una tendència que quan jo vaig començar a escalar, ja era criticada.

Ja van entrar al mon de l’escalada sent uns “antireequipaments”, uns "antiperforaments"?

¿Van aprendre a escalar i a agafar nivell, (nivell que ara els dona llicencia per opinar així) jugant-se el físic en vies d’autoprotegir-se o de pitons i burins vells i rovellats?

Si es així, doncs també el meu respecte per la gent com el Tranki i el Kalamontse, doncs en un mon com el dels escaladors, ha d’haver-hi de tot, i davant dels que tenen un taladro i ganes de reconeixement a base de reequipaments sistemàtics, te que haver-hi una contra, que vetlli per el manteniment de l’escola Montserratina (o a on sigui).

Esta clar que per fer segons quines vies, has d’haver fet un munt de vies abans que et permetin tenir el nivell per afrontar dificultats superiors i no repetir vies que no faries mai, si no fos per els reequipaments. Per això es una "Escola". Però en qualsevol cas, aquest problema només afecta als que, escalant així, mai aprendran ni assoliran nivell. I sempre queda l’opció de la mola, el martell i la clau anglesa...

Ara, conec a molts “fuxarderos”, que han après a base de reposar en spits i parabolts de vies obertes per dalt, rapant, suant i agraint la brillantor de les xapes, que ara van d’autèntics, de clasicorros extrems perquè amb el temps han repetit quatre vies clàssiques i difícils, com la Mas Guasch, i la veritat, ja cansa la cançoneta...

També he de dir que “les opinions son com els culs, tothom en te una (Inspector Callahan)” i lo que s’hem fa mes curiós, es que la gent mes forta, la que obre mes vies, la que fa repeticions de les vies mes canyeres, expo i modernes, aquests, que en teoria la seva opinió es la que em mereixeria mes respecte o consideració, aquests, mai els he sentit parlar de martell, mola i clau anglesa.

I jo també ho dic de bon rotllo, sense ganes de polemitzar...jajaja

Una abraçada ben forta, que fa anys que no ens veiem!

Cordialment, Carles Canós

Hola Carles. Ja veus, arrossegant encara el cul per Montserrat. Sí que coneixes en Miquel, es un delinqüent com nosaltres que de ben segur hem coincidit a Roca dels Arcs o a Montserrat.
Pel que veig, els comentaris que hem provocat son tant sols polseguera comparats amb el merder sobre el reequipament o retroequipament o restaració o com collons li vulguin dir provocats pels projectes de l'Anglada-Cerdá i la Valentí-Casanovas a la Paret de L'Aeri. També el nostre pecat es venial comparant-lo amb la reparació que ha fet en David Tarragó a la Desirée al Cavall.
En fi, que hi ha opinions de tots colors.
Com que en Manel ja fa anys que está jubilat (laboralment parlant) i a en Miquel i a mi ens han fotut fora de la feina amb prejubilacións, ara sortim entre setmana. A veure si t'ho pots montar i coincidim algun dia.
Ah! Confesem un altre pecat, també vàrem arreglar la GEDE de la Trompa de L'Elefant, oberta també per en Manel.
Salut company.

Joan

Be, vam fer aquesta via fa cosa de dos mesos (es de soposar q encara no era reequipada del tot ) malgrat q ja no som gaire joves (la cordada te 48*2 anys) i q em estat sense escalar 25 anys mes....haig de dir q la via estava genial, els parabolts afegits eran al seu lloc i els claus de la fisura perfectament aprofitables.
Nomes una pega i es meva, al ultim llarg em van faltar forçes per fer-ho en lliure i vaig tibar de pedals.
Total q gustos hi ha per tothom com podeu veure