Montserrat Sur, via Esparraguera

Escalada asequible en general amb els graus fàcils però amb les assegurançes que obliguen a pujar amb un cert compromís. Una via per apendre però per aquells que ja tenen un cert bagatje i mentalitat d'escalar sense seguros cada 2 metres. La primera part en la meva opinió poc interessant, amb algun resalt difícil que sorprén. La part final flanquejant a la dreta a buscar la fisura final és molt millor que no pas la sortida directa d'Ae i molt més bonica. Per mi, sens dubte, el el més guapo de tota la via. Descens pels rápels de la Urquiza-Olmo que no sé on paren però que segur que serà la millor baixada que podem fer i que nosaltres no vam escolir.
Però per qui odiï els rapels es pot baixar per un corriol que cresteja fins que el camí sembla marxar cap a la dreta. Aquí no hem de seguir per on està tan fressat sino que hem de baixar a l'esquerra per on és molt fàcil de perdre i on trobarem més abaix unes senyals vermelles.

Material: joc de tascons o friends mitjans per la fisura final.

Per cert, no sé com es diu l'Agulla que puja. Jordi Solé, potser?

roca gris