Via "Wolf Pirate" a la Sud del Pedraforca

La setmana passada vam anar a repetir la via del Llop Pirata amb el Willow i l'Adrià Chueca. Cap de nosaltres en teníem massa informació tot i que sobre el paper semblava una via prou atractiva; només sabíem que l'havia oberta un "yanki" anomenat Phil Waters en una estada per les nostres muntanyes, i posteriorment repetida pel Kim Santacatalina feia un munt d'anys. Així que per repetir-la ens invadia una barreja de sensacions estranyes, per una banda una incertesa i respecte semblant a la de quan vas obrir una línia nova, i per l’altra una certa ràbia ja que feia pocs mesos n’havíem fet un intent amb l'Adrià i alguns graus no els vam acabar d'entendre (quins quintus!!), el fet d’anar-hi sense la ressenya original va fer que acabéssim sortint per la veïna via Ska sense gairebé ni adonar-nos-en. Però sobretot, el que ens motivava més eren les ganes de descobrir-la (i a prop de casa!), aquella mena d’invasió d’emocions que es podria resumir tal com deia el bon escalador i alpinista Pau Escalé, “si hi és, s’hi ha d’anar”.
Doncs aquest cop sí, amb la ressenya ORIGINAL vàrem descobrir el tresor amagat. Va resultar ser una via molt maca, exigent i una mica exposada. Roca molt bona, escalada tècnica i d'equilibri. Assegurances justes i on en més d'un lloc caldrà paciència si es vol anar amb lliure (i si no es vol també). Per nosaltres va ser força entretinguda, vam tardar unes 6 o 7 hores (no som molt lents, però tampoc som ràpids).
Trobareu dues ressenyes, l’original, i la versió autòctona, més que res per actualitzar els graus. Espero que quan la repetiu us sigui útil.
Les ressenyes i alguna foto són a:
grimpacodols.blogspot.com

Bones escalades,
Kiku