Via dels Llons en lliure

Aquest 2016 es compliran 10 anys d'una ascensió sorprenent que vam fer amb el Juanjo al Mont Roig: l'escalada en lliure de la via dels Llons.

L'any 1998 vaig intentar amb en Pep aquesta via però quan vam arribar al sostre ens vam batre en retirada de pardalets que amb menys material que experiència, i fortament impressionats davant d'un buit esfereïdor i una roca més a prop de la terra que de la pedra vam conclorue qu el camí més sensat era cap abaix.

Des d'aleshores s'em va quedar gravat al cap la imatge d'un sostre amb una fissura perfectament horitzontal. El temps va passar i després d'uns quants anys viatjant als Alps per escalar fissures, aquell record va tornar a renèixer.

"Si tant perfecta era aquella fissura havia de ser perfectament possible escalar-la en lliure".

Primer va tocar una mica de documentació amb els locals de la zona però el resultat va ser bastant decepcionant. El Salla, un dels més bons representats de la zona i consumat coneixedor de cada pam de roca de la paret em va assegurar que "escalar en lliure el sostre de la via dels Llons era quelcom que mai s'havia fet perquè senzillament era impossible". Ja s'ho havien mirant uns quants. "Si ho fas et convido a un sopar..." va concloure davant la meva insistència.

Finalment el 2006 una meteo molt dolenta ens va fer provar sort al Mont Roig, indret que té fama de ser el lloc més sec de Catalunya. Aquesta vegada el company de cordada era el Juanjo, amic i company d'aventures, mutant octavogradista però que al mateix temps era capaç de fer una senyora nord com la del Dru. Era l'ocasió perfecta, no va costar gens motivar-lo amb la idea.

Un cop a peu de via vaig començar a escalar el primer llarg amb la idea d'empalmar el tercer i el quart:

LL1: Fissura d'entrada de V+ seguit d'una travessa de IV+. 40 m.

LL2: Juanjo va ressoldre de primer i a vista un llarg amb un sostre que impressionava. 6b/c 35 m.

LL3: Torn meu per una fissura que amb un pas raret també va sortir en lliure i a vista (20 m. 6a/b.) i vaig continuar amb el sostre (LL4) amb la idea de fer una inspecció en artifo per deixar-ho preparat per un intent al flash i amb les assegurances posades pel Juanjo. En arribar a dalt vaig veure que era més que factible. Em vaig despenjar i des de la R3 vaig asseguar al Juanjo i un cop reunits, vam treure la corda.
Escalfat amb el llarg anterior, el bou del Juanjo va començar a encarar el sostre amb uns bons empotraments de mans amb pasos super atlètics fins a col·locar-se al vell mig de la vertical i just quan estava a la sortida... Pilla, pilla!
Va caure. Li va faltar ben poc, només un pas. Com que havia de reposar per probar-ho un altre cop em va animar a provar-ho. Per un clàssic com jo allò desplomava massa. No estava acostumat a sotres com aquell però m'hi vaig posar per anar fent temps.
Si la primera vegada que m'hi vaig plantar al sostre allò de ser principiant em va fer tirar avall aquesta vegada penso que la sort del principiant que no té ni idea de l'escalada de dificultat en sostres em va venir de cara. Ho vaig bordar i sense creure-m'ho vaig aconseguir escalar en lliure aquell sostre inhumà. Típic del escaladors clàssics que no apurem els nostres límits la vaig cotar com a 6c/7a. El Juanjo després de veure els encastaments correctes va poder encadenar-la també en lliure però va donar un grau de 7a/b.

LL5: Aquest llarg com també era artifo m'hi vaig posar jo com a bon clàssic, i va sortir en escalada neta sense pitons (no en portàvem), ni estreps. Pasos tècnics amb els friends, tascons i ponts de roca estirant-se al màxim. C2+. El Juanjo, megabou i molt acostumat a bellugar-se en lliure pels desploms la va treure cotant-la al voltant de 7c/8a.

Ascensió memorable. Un dels millors records.

Temps després vaig tornar amb l'Àlvaro i vam sortir per l'esquerra del cinquè llarg amb una dificultat més homogènia al voltant del 6b/c.

Un bon repte per fer-la a vista i ficant assegurances.

[attachment 1301 Via-dels-llons-reloaded.gif]

Ferran



E3U19/01/2016 18:45 x ferran