santiago domingo ens ha deixat

...Avui fa un mes va morir en Santiago Domingo,unic habitant de l` Estall durant mes de 45 anys.un home molt afable i bo.descansi en pau i els que et varem coneixer no t`obliderem...L` ESCALADA A LA PARET D`ARAGO JA NO SERA EL MMATEIX....

No et vaig arribar a coneixer, però tenies que ser un gran home, la teva precència encara és palpable al poble. Molta gent et trobarà a falta i Estall fa temps que t'enyora. L'escalada a la paret d'Aragó fa temps que ja no és el mateix.

Adéu Santiago, els qui escalem tenim un raconet per tu.

us enrecordeu d'aquell reportatge, ja fa un bon grapat d'anys, crec que un 30 minuts, on sortia el santiago i la vida que portava a l'estall??? crec recordar que tu tb sorties Paca... m'agradaria molt tronar-lo a veure, però fa temps ja el vaig buscar sense massa éxit...

Comencen a deixar-nos els mites... descansa!!!

no era um 30 minuts,era un reportatge de TVE a catalunya,el titol era: SOL A L ESTALL`....

Ciertamente,,, una persona entrañable, y muy servidora, para todo aquel, que se le acercarse.
Con gran carisma, y amable como muy pocos, en su lenguaje habia que poner interes en entenderle, pues hablaba de una manera muy particular, pero muy sinceramente.
Mont-Rebey siempre lo recordara, como una persona amable y humilde.
Amante de su Congost, que era parte de su propia vida, por no decir su vida entera, y gran entendedor de sus Montañas, pero ante todo, de las personas que las visitabamos, a las cuales nos trataba con el maximo de los respetos.

Estava encantat de tenir els escadors per allà. Proposava ensenyar-nos la cova dels moros; ens regalava una caixa plena de palosantos que deia que es podrien perquè ja ningú se'ls menjava; t'explicava com les parets del "seu" poble queien a trossos sense que ell hi pogués fer res; t'ensenyava la foto de l'amo... Un personatge entranyable.

Era un bon home. Hi ha una petita anecdota que la recordo i sempre m'ha fet reflexionar. Era de nit i ens estava ensenyant unes fotos que tenia per alli sobre, li va caure una al terra, jo la vaig anar a recollir, i ell va dir, ¡deixa-la, ja la recollirem demà! .
Descansi en pau...