Ksur Ul Aina

Aquest dissabte vam anar a la Ksur Ul Aina.
Vion al.lucinant, molt dur amb els graus marcianos. Només hem encadenat el 6a+ del primer llarg, així que no sabríem dir si l'hem escalada o simplement "hi hem passat".
Grau obligat, probablement 7a o 7a+. Començàvem a les 8 del matí per acabar a les 11 de la nit, mig morts, escapant-nos del començament del darrer llarg cap a la Cade. Tot plegat entre accés, baixada i descansos unes 23 hores, de les quals 16 d'escalada.
Material: joc camalots fins nº3, joc aliens repetint semàfor (verd, groc i vermell), joc tascons, 2 ganxos, un pedal i 10 pitons (1 LA, 3 univ, 1 u, 1 acanalada i 3 V). 5 litres d'aigua.
Els primers 4 setens els he trobat massa durs per gaudir, i a trams amb roca dolenta. En canvi les darreres tirades són excepcionals.
Tant per obrir-la com per encadenar-la en lliure cal ser un fora de sèrie.
Encara que la Ksur Ul Aina representi el "capolavoro" de montrebei, prefereixo la Totxaires, de dificultat més assequible.
Gràcies Manu per portar-m'hi !
Salut i sort, ganxets.

Hem costa creure que ni tu ni el Manu aconseguissiu encadenar més de 6a+!
Deu ser duríssima. Bueno Gantxets, ara sí que ets el Bruce Springsteen de Montrebei i no pots dir el contrari. Así que ja et pots retirar de l'escalada, ja no cal que obris res més. De tant en tant si vols pots anar a fer la Paül-Lalueza... :-P

Cuida't.

hola Silvester,
no em retiris tan aviat que tinc dues línies començades, i una promet en molts els aspectes.
Que jo no encadenés no sorprèn (sempre faig els llargs difícils de segon) ; Que no encadeni el Manu és insòlit. El grau em sembla marciano. No tinc la sensació d'haver-me guanyat la via, tots els passos clau els ha resolt el Manu.

A la via hi sovintegen falquetes i rastre de pitonades per les poques repeticions que té. Potser part de les cordades l'han trampejat en escalada combinada, més encara si tenim en compte els horaris mitjos.

Menció honorífica pel David, que la va fer en solitari. Quina béstia !!!
I pel Tato, que la va fer amb la Laia sota zero.

Salut web hero, cuida't i a veure si t'apuntes un finde !

Moltes felicitats!

Potser si que per molts lo més guai és fer les vies en lliure, però també crec que passar per llocs com la surulaina ja és una gran sort!
Per altra banda,el Kim em va dir el mateix dels graus, el que passa és que se la va fer gairebé tota de primer també.
Total, que haurem de menjar sopes si volem disfrutar en viotes com aquest...

Salut i valor!

jo vaig anar a repetir-la amb el meu brodda, portant l'hamaca i tota la pesca. Ell es va anar currant els llargs de primer i jo el seguia a base de pènduls i júmars. Recordo que va comentar lo del grau, que eren passos molt de bloc, plaqueros, al menys en els llargs de sobre el jardí. Recordo el 6c+ del diedre com a bo, i després ens vam escaquejar per la vira cap a la darrera reunió de la Totxaires i la CADE, ja que no havíem agafat els pitons adients (que no sé quins eren, jo només passava per allà).

Avans d'ahir vam repetir la via i és marciana! els graus inhumans i sense encadenar rés! abandonant per dalt!!! molt més dura que les veïnes totxaires o despertaferro!
Vam entrar per la CADE i l'útlitm llarg també vam acabar per la CADE no podiem més. Haurém de tornar a veure si passem amb més dignitat. En total vam estar una mica menys de 11 hores d'escalda i 15 de cotxe a cotxe. La via la vam fer sense pitons excepte el L8 on vam posar un pito en un forat. Si es porteu tricamps no calen pìtons la resta es protegeix molt bé amb friends i fisus. No sé om es passen els dos primers llargs sense pitons?

Viote!!! falta menjar moltes sopes per esncadenar aquesta via!!! Admiració per els obridors!

Roger, sort que no menges sopes! Aquesta via després del currículum de piades que ha acumulat ja la tinc definitivament a la llista de vies utòpiques... :-)

Enhorabona igualment!

Roger, als primers llargs es pot passar sense clavar i sense passar gaire por. El 7a+ del segon llarg és un bombet equipat amb spits.
Potser molaria una actualització dels graus, no? Doncs els 7a+ no ho son ni en pintura. El primer 7a+ i la travessia potser si, però la resta, ni de fallo.

Salut!

iepa willow, sí molaria una actualització però per mi el 1er llarg igual és més de 7a+ per sortir de l'últim spit és molt dur. jo no vaig encadenar res així que no puc actualitzar gaire!!! però la majoria de llargs són més durs del que marca!!! a veure qui s'atreveix a fer una proposta de graus?

doncs sí els primers llargs es passa bé sense pitons la via es passa bé portant algun tricamp vermell/rosa. Als altres llargs es protegeix prou bé!

Hola. Sé que això no s'ho llegeix ni Déu, però si algú està la meitat de motivat que estava jo per fer aquesta via, acabarà tard o d'hora llegint això, osigui que aquí va la història:
Després de molts anys de flipar-me buscant informació de la Ksur-Ul-Aina, llegint aquesta conversa una vegada i una altra, veient i reveient el vídeo d'uns gavatxos que la feien en artifo i preguntant a tothom que creia que l'havia fet,aquest cap de setmana ens hem reunit tres motivats amb l'objectiu d'escalar la via, emprant un estil pesat al qual no estem gens acostumats que tanmateix ens ha permès amb escreix complir el nostre somni: Escalar la Ksur-Ul-Aina en lliure i sense pitonar (a excepció dels dos últims llargs, que vam escaquejar per una combinació tràgica de fred, foscor i tembleques varis).
Dissabte vam escalar fins R5 i vam fixar cordes fins la feixa, on vam passar la nit.
El 6a+ el vam trobar guarrot, el L2 proposaven 7a+ bloquero i vaig poder resoldre'l al primer intent, gairebé amb els primers rajos de sol.
El tercer llarg el Bernat el va resoldre magistralment a vista, no el vam sentir ni bufar, ell proposa 7b, es un llarg amb una secció fina que cal desxifrar amb cura.
El quart llarg es el mes dur de la via si anem en lliure, vaig poder encadenar-lo de segon i penso que pot ser un sòlid 7b+, amb alguna seqüència al límit de l'adherència...
El cinquè llarg no ens va sortir al primer dia a cap dels tres, la topo proposa 7a.
L'endemà vam jumarejar fins R5 amb el mort que portàvem com a petate i jo vaig animarme a fer-li un altre pegue de segon al cinquè llarg (que el dia anterior havia quedat pendent) i va sonar la flauta, molt en trave i de segon fot bastant yu-yu però amb lo bé que anàvem fins allà no podia perdonar, proposo 7a+, i cal respirar fondo per afrontar els últims metres del llarg quan estem lligats al cap calent de la corda i no portem pitons.
El sisè llarg, suposat 6b+ ens va sortir a tots tres, el Toralles va encadenar a vista magistralment i nosaltres de segon, entre tots vam estimar que es tracta d'un bon 7a.
El setè llarg potser es el que fa més mal rotllo, en sortir de la R hi ha un pitó falcat que no saps fins a quin punt és bo. El Toralles molt sàviament va fer-ho en artifo de ganxos. Un tòtem verd ens hauria anat de perles. De segon vaig poder encadenar-lo i crec que amb 6c+ està bé.
El vuitè llarg va ser la lluita de la meva vida. Veient les impressionants fotos dels repetidors així com de la del mestre Alsina en aquella trave tenia clar que havia de donar el millor de mi per poder escalar-lo en l'estil que ens agrada: En lliure, a mort i sense pitonar. Així va ser: nervis fins la vira amb alguna apretada i un cop a la vora corre por tu vida, no hi ha peus i la única por que em feia caure era la de perdre el rotpunkt del llarg i de la via. Crec que no va ser qüestió de sort i lluitant com mai vaig poder arribar a la reunió del millor llarg del món. El Toralles i el Bernat no podien ser menys i van encadenar també.
Arribats aquí se'ns feia fosc, vam rapelar a la totxaires i vam sortir per la trave de 6c i cap a la CADE, arribant ben tard al cotxe però molt satisfets.

Moltes gràcies Bernat i Toralles x aquet parell de dies!!
El repte es tornar-hi per fer-la en lliure, en el dia, sense pitonar, i rematar aquell parell de llargs que vam deixar pendents...
Salut, força i temple pels proxims que hi aneu, nosaltres ens ho hem passat de puta mare!!!!!