Frackings o fracturacions hidràuliques.

CATALUNYA SOTA L'AMENAÇA DE LA FRACTURACIÓ HIDRÀULICA

Aquesta tecnologia d'extracció de gas a 2.000 metres sota terra, que causa un fort impacte ambiental i la contaminació de l'aire i dels aqüífers, pot afectar les comarques d'Osona, el Bages, el Berguedà, la Noguera, l'Urgell, la Segarra i el Solsonès
La fracturació hidràulica (o fracking ) està a punt de foradar mig país i, si s'hi troba gas, afectar nombrosos territoris i aqüífers de les comarques d'Osona, el Bages, el Berguedà, la Noguera, l'Urgell, la Segarra i el Solsonès. De fet, ja han sorgit els primers grups d'oposició a aquesta impactant tecnologia per al medi i la salut, com a la Segarra, impulsats pel Fòrum l'Espitllera, i a Osona, a través del Grup de Defensa del Ter.

És una tècnica desenvolupada als EUA i al Canadà per extreure hidrocarburs de baixa rendibilitat. Consisteix en un sistema de pous de perforació vertical fins a la capa de pissarra (dels 400 als 5.000 m) o en les margues sedimentàries(seria el cas d'Osona, per exemple). Un cop s'arriba a aquesta capa el tub de perforació pren forma horitzontal i es fan una sèrie de detonacions explosives que provoquen petites fractures a la roca per les quals s'injecten, per etapes, milers de tones d'aigua a molta alta pressió, barrejada amb sorra i fins a 600 additius químics, alguns altament tòxics. Cada sistema de 6 pous o plataforma, en què s'agrupa l'extracció, utilitza entre 54.000 i 174.000 m3 d'aigua i entre 1.000 i 3.500 m3 de substàncies químiques.

Aquesta tècnica té un gran impacte ecològic , que inclou un gran consum d'aigua, una gestió complicada de l'aigua residual, sorolls i l'impacte visual, la contaminació, via els additius químics, tant de les aigües subterrànies com de les superficials, la provocació de petits terratrèmols a causa dels explosius utilitzats i la contaminació de l'aire derivat de les fugues de gas durant l'extracció.

PROJECCIONS DEMANADES A CATALUNYA

L’empresa Montero Energy Corporation, SL ha sol•licitat dos permisos d’investigació d’hidrocarburs. El primer és anomenat Darwin , de 89.683 ha, en els termes municipals següents: Agramunt, Alòs de Balaguer, Artesa de Segre, Balaguer, Bellcaire d’Urgell, Bellmunt d’Urgell, Biosca, Cabanabona, Calonge de Segarra, Camarasa, Castellfollit de Riubregós, Castellserà, Cubells, els Plans de Sió, Foradada, Guissona, Ivorra, la Molsosa, la Sentiu de Sió, Llobera, Massoteres, Montgai, Oliola, Ossó de Sió, Penelles, Pinós, Pinell de Solsonès, Ponts, Preixens, Puigverd d’Agramunt, Sanaüja, Sant Guim de la Plana, Sant Ramon, Tornabous, Torà, Torrefeta i Florejacs i Vilanova de l’Aguda.

El segon és anomenat Leonardo, de 76.641 ha, en els termes municipals següents: Avinyó, Borredà, Calldetenes, Folgueroles, Gaià, Gurb, la Quar, la Vall d’en Bas, les Masies de Roda, les Masies de Voltregà, Lluçà, Manlleu, Muntanyola, Olost, Olvan, Orís, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Puig-reig, Roda de Ter, Sagàs, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès, Sant Feliu Sasserra, Sant Hipòlit de Voltregà, Sant Julià de Vilatorta, Sant Martí d’Albars, Sant Pere de Torelló, Sant Sadurní d’Osormort, Sant Vicenç de Torelló, Santa Cecília de Voltregà, Santa Eugènia de Berga, Santa Eulàlia de Riuprimer, Santa Maria de Corcó, Santa Maria de Merlès, Sobremunt, Sora, Tavèrnoles, Tavertet, Torelló, Vic i Vilanova de Sau.

Hi ha altres permisos d'investigació demanats com l'anomenat La Pedrera a la zona de Cardona , sol•licitat per Enagás, el Fontanellas, a la zona de Santpedor, demanat per Petroleum Oil & Gas i dos de concedits, el del Ripollès i la Garrotxa, concedits el passat 4 d'octubre a Teredo Oil durant un període de 6 anys amb una possible superfície d'afectació de 51.201,30 hectàrees, a més del de Les Pinasses, atorgat el 2009 a l'empresa Petroleum Oil & Gas España, SA., que tot seguint la c-16 entre Balsareny i Navàs, afectava les comarques del Bages i del Berguedà .

De fet, tot i no trobar d’hidrocarburs a la zona, es va constatar la idoneïtat geològica de la comarca per allotjar instal•lacions subterrànies d’emmagatzematge, amb què Gas Natural Fenosa i Iberpotash van iniciar el projecte de magatzem soterrat de gas a Balsareny .

També hi ha algunes poblacions de la Franja de Ponent, de Castelló i del País Valencià.

Dir que en algún municipi ens ha agafat per sorpresa, com és el meu cas, però que hi ha gent treballant per evitar aquestes agressions des de fa temps.

Molaria que la gent que coneix tant les brutals tècniques com els que estàn darrera d'algún grup de defensa existent facilitéssin informació.

A Berga, dimecres, reunió informativa amb gent de Torà.
19.00 Plaça Pi i Maragall.



Defensem la terra de les seves urpes!

Ei, gent, el tema sembla que s'està ballugant arreu excepte a la comarca del berguedà. Aviam si ens hi posem una mica i aconseguim, com a minim, que en parlem una mica i aviam si alguna cosa tira endavant!

Informar-te i parlar-ne ja és alguna cosa; mou-te una mica!

canya al capital i el seu mon industrial!!