Una emoció autèntica

Una emoció autèntica, pura, es reconeix pel caràcter següent: encara que estiguis sol en el moment d'experimentar-la, desitges ardentment compartir-la. L'altre és virtualment present en l'experiència afectiva que assaborim. Quan un ésser sensible se sent commogut per un bell paisatge, un quadre, una música, un espectacle, és tocat suaument per un pensament melancòlic: li sap greu que les persones que estima no siguin presents per compartir el seu èxtàsi.

BONES VACANCES A TOTS I A TOTES !
i a TIBAR-LI FORT !

encara que, la gent que ens estimem, encara que no estiguin presents amb nosaltres, estant vius o una micá més lluny, sempre ens acompanyen, compartint aquestes Emocions Autèntiques. Perquè tots formen part dels nostres RECORDS; per sempre més seran allà, escontan-te, cuidan-te, compartint... VIVINT.

Per sempre més caminaran amb nosaltres.

Bon estiu també!

Un bonic text ...

Sí, molt bonic. Si no és molt preguntar, de quin llibre i autor es tracta? Gràcies.

Fa temps llegia, ara no recordo d'on, unes frases d'un tal Larsen, antropòleg, que deia que sovint la gent primitiva, referint-se a uns poblats indígenes, els Iroqueses i els Senois, estaven molt més en contacte amb els símbols vius de la seva imaginació que no pas nosaltres, sovint tant preocupats pels nostres assumptes conscients.

Precisament, farà poc, parlant amb una amiga, dèiem que és molt curiós com bona part del que sentim i vivim és quelcom que no podem veure materialitzat, amb un cos i forma, vull dir. Per exemple, l'amor, l'alegria, tristesa, l'aire, l’odi, la felicitat ... i un infinit etcètera.
I com és també de curiós, que gairebé sempre, només ens fixem en tot allò que veiem, palpem, toquem... la resta no ho sentim o simplement creiem que no existeix.
Com deia l’autor d’aquest text que ens has passat, si tots mirem a dins nostre, trobarem el camí real de la vida. Encara que a vegades pugui ser difícil, però això, també forma part d’ella.

Veritablement, crec que gairebé un 90% de la realitat no la podem veure.
Malauradament, nosaltres, sobre tot l’humà occidental, només sentim i vivim en aquest 10%.

Ser conscients d'això, però, ens fa una mica més rics...

Molt bones Lluna i companyia,

És d'una escriptora italiana anomenada Susana Tamaro. El llibre en concret es el següent : Vés on et porti el cor. Es tracta d'un text intimista, extens monòleg epistolar que, envistes de la mort, adreça al llarg d'uns pocs dies una àvia a la néta. Una àvia que decideix explicar-li a la néta tot allò que, de fa temps, s'hauria d'haver dit a si mateixa.
Una gran novel.la escrita per una gran escriptora.

Salut i bona lectura !

Eus aqui un altre text ...

Salut gent!
Penso que estan molt bé les vostres reflexions i m'agrada que estiguin aquí, a un "fòrum" de muntanya. Crec que massa sovint ens deixem portar (o ens distreiem) per números, noms, comparacions, etc. que com a molt haurien d'ajudar-nos a buscar la felicitat però que em sembla que massa sovint ens fan perdre el nord.
M'he sentit molt identificat quan el funky... deia que una emoció autèntica és aquella que quan la vius, voldries compartir-la amb qui més estimes. Totalment d'acord.

Doncs això, a disfrutar i a valorar les coses i moments macus, quan els vivim!!

Bon estiu a tothom i bons moments!!!!!

Salut i autodeterminació!

Una emoció autèntica potser la trobare ballant sobre els teus relleus capritxosos...
Potser on realment la trobaré serà allà on el meu control i els meus limits es creuin, o potser on podré apreciar-la serà simplement, acariciant la corda mentre l'asseguro en quelcom peça... mil raons i motius podria donar per excusar-me i fugir a cercar eternament aquesta emoció autèntica i compartir-ho amb la/es persones que estimes i t'envolten, es converteix en una convinació impossible.. Un acaba aprenent quina direcció té el seu cami...

Cerqueu-ne tantes com n'hi hagin... d'aquestes.. d'emocions autentiques ;)

Què és una emoció realment autèntica?
És aquella que no es busca; es troba. És aquella que tot i poder-ho passar malament en alguns moments, no voldries que s'acabés mai perquè estàs en contacte amb tot allò que més t'estimes i desitjes. És aquella que t'evadeix de la realitat de tal manera que si l'intentes explicar amb paraules no saps ni per on començar. La roca, el cel, un mar de boira i una nit inoblidable amb algú molt especial podrien formar part d'una emoció autèntica. Una emoció que compartida amb l'ésser o els éssers que estimes esdevé un somni que et fa viure i abandonar la idea que la felicitat, l'èxtasi o el nirvana no formen part de la utopia que la teva ment imagina, sinó de la realitat que el teu cor sent. Obre els ulls, viu, sent, omple't del que t'envolta i estigues a punt per capturar aquesta emoció que t'està esperant i que arriba en el moment que menys t'esperes. A peu de paret, deixa la ment en blanc, acaricia suaument la roca amb els teus dits emblanquits i deixa't portar per la remor del vent. Sent el cordó umbilical que t'uneix al teu company de cordada i pensa que a través d'ell t'està alimentant de la mateixa manera que tu l'alimentes a ell. Però no deixis que la roca es posi gelosa i balla amb ella. Entrega-ho tot: l'energia, la força, les ganes i el cor, la resta vindrà per si sol. Concentra't i pensa en el que sents. Déixa't portar i sent el que pensis. I encara que sigui de nit, gaudeix de tots i cadascun dels petits moments, que tard o d'hora segur que podràs contemplar l'horitzó d'un nou dia. En una emoció autèntica et sents en un nuvolet encara que en tinguis un sota els peus, sents l'escalfor encara que glaçi a la matinada i et sents infinitament unit a la persona amb qui la comparteixes. Us asseguro que és increïble i que no ho oblidaré mai, i espero que algú tampoc ho faci...