PIRES MEMORABLES

SEGUINT AMB LA INICIATIVA DE LES XEMENEIES PROPOSSO UNA PLUJA DE PIRES PINYOS CANYONACOS ETC MEMORABLES COMENÇO JO OK?
VIA ABSURDISTAN EN UN DELS TREAKINGS ENTRE PARABOLTS EM SALTA CONTRA PRONOSTIC UN CANTILLO EN UNA PLACA DE ROCA BONA, AFORTUNADAMENT COM QUE ELS PEUS TREBALLEN EN ADHERENCIA TOT ELS COS SALTA CAP A FORA I JA HI SOM IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIJJJJJJJJJJJJJJJJJJAAAAAAAAAAAAAAAAA, AEROLINIES GRATUITES, EL COLEGA PARLA DE 15 MTS NO HA ESTAT RES MIRO EN UNA FISURA UN COR QUE BATEGA, ÉS EL MEU EL COLOCO EN EL SEU LLOC I CONTINUEM FINS EL PROPER, NO HI HA PRESA!

Audoubert, entrada directa desde la víra a la R0. Fem R d'un clau a la vira i pujo pel IV descompost. Xapo un clau doblegat i sobressortit, i després tot trencat fins a dalt, impossible col.locar res, però total està tirat.
Amb la cara ja a la repisa de la R0, amb aquesta davant els morros, miro la mà esquerra , que pesa més del normal... i és que la pedra a la que m'agafava, després d'haver comprovat que era la que no semblava trencar-se, ha decidit emigrar. Jo vaig darrera, culada a la repisa i caic d'esquena més avall passant pel costat del company, que està a la parra (total, és un IV).
El company flipa en veurem passar en salt BASE, i per quan aconsegueix retenir la corda, amb crmades greus a lamà, jo estic 6-7 metres per sota la R, empalat en un arbret. Total: 15-17m, la mà feta caldo i cops arreu. Aconseguim arribar al prat, i sort de la Sandra i el Salvadó, si no encara duriem l'arnés posat.
Conclusió: millor entrar a Nazgul i Audoubert des de l'inicii de la repisa, amb els gats posats, que anar fins el final i pujar des del clau.

Peñon de Ifach, primera repeticion de la Espacio Libre, año 1983, en la R8 decidimos salir escaqueandonos el artifo por un diedro que hay a la derecha, primero descuelgo a mi compañero al susodicho diedro, por fortuna encuentra un clavo y refuerza con varios friends en una cuevecita, el siguiente paso fue recuperar toda la cuerda sobrante hasta hacer tope, en este momento una confusion auditiva mia entendiendo al reves la respuesta, antes hago pasar una cuerda por la reunion donde me encuentro, tenso un poquito y me suelto y alla va un salto de 60m sin tocar pared, recidi tal sacudida que me undi dos costillas, cuando paro el balanceo me puse a subir por las cuerdas con dos prusiks improvisados con dos cordinos de unos excentricos, una vez en la cuevecita toco terminar la via que aun quedaban dos larguitos faciles, apa!! y a seguir escalando, saludos.

Esperó Lluís Parcerisa a Canalda. Primer dia d'obertura en solitari. Sortint des de terra: microtascó dolent, una mica més amunt clau casolà escanyat, sortida a primers d'estrep i una mica més amunt ganxo per col.locar un espit. Salta el ganxo a mitja feina i avall uns 6 o 8 metres, quan m'incorporo els peus em toquen al terra, sort del microtascó. Tot bé? si, doncs tormem-hi, espit en lloc del clau i ganxo per acabar de col.locar l'espit.
Quart dia de feina, quart llarg, toca ser a les sis a baix a la carretera per poder tornar a casa amb els treballadors que tallen el bosc. Avui hem de sortir per dalt, no podem rappelar (aném amb poca corda, en plan lleuger). Reunió molt lluny, rampa, bona sabina i panxa canaldera. Ganxo per col.locar un espit. En els moviment per pujar d'estrep salta el ganxo de la microregleta, patacada a la repisa i, voltes i voltes per la rampa. Tot bé? no, aquest cop no, el turnell fa un mal terrible. Toca sortir de la paret ràpid abans que es refredi. Dos últims llargs de la Pitó Agraït (6b i V+). Arribo a dalt rabiant de mal. Miro el rellotge i tinc una hora per plegar els trastos i baixar. Quan entro al cotxe estic plorant a llagrima viva (molts haguèssin trucat als bombers, però encara podia caminar).

venga pos fikem-hi una mica mes de llenya...

Tbe canalda, per no trencar l'esperit, a la via Kalaxakra o algo aixi. en un dels llargs de dalt, crec recordar que marcaven 6a/b, m'encigalo cap a un diedrillu totalment cec, sense possibilitats de protegir, no puc destrepar i vaig tirant, em casco uns 10 metre vibrant de 6c o aixi, fins que 7m a la drata veig un pito salvador. coloco un C·3 entre de bolos, pss, psicologic total... consegueixo arribar a una mini repisa comode de peus i xapo. tic fregit i amb la boca seca, decideixo agafar-me al pito per mirar per on va la linia, li tracciona i ZAS!, volada en tota regla, 15 o 20m. PArtixo el casc i cop a l'esquena. L'axel, q assegurava, flipant.... L'endemà va tocar tornar-hi per recuparar el C·3, m va aguantar un vuelaco a una leva, FAntastic, t'etimu Homer... VAig maleïr el pobre Armand per haver dixat una V retallada curta, pebrás de mi....


otra de guerrero....

Ordesa, paets de la cascada, via Racs, sense pitons i en lliure. Em deixo enredar pel mes fanatic manresa en aquells moments, el guillem, i de retuc el Kim ens acompanya que té una espineta clava...je,je. ens repartim els llargs i jo agafo els 3ultims, mes expos po mes facils.....de VI¿? al anar en lliure tota l'estona la moral puja i l'ego s'apodera de mi... a l'ultim pas d d'ultim llarg, el 6c expo, vaig torrat, ni amunt ni avall, a dreta i esquerra, he protegit com he pogut..... crido el guillem q volo, i es fa el silenci.... em quedo a 2m de la repisa de la R, amb fractura de maleol tibial i lligaments..... vaig arrancar un alien blau i 2 tascons, maguanta el C.4, beneïm la Rossane... prussik i cap amunt que es fa tard, vam passar un descens mitic i una nit inolvidable a la cabana, veien com el Kim roncava literalment tapat amb la corda i la motxila i jo i el guillem tremolavem tota la nit mentres en rugia "l'estomac". A les 10del mati ja estavem a baix, el millor cafe amb llet de la puta vida....

PD: el proper dia més, je,je

salut i adrenalin

Un colega con mucha suerte...
Via encastament en Sant Lloreç del Munt. Cuando el primero llega a la reunión le dice al compañero "¡Bájame!" pero éste entiende "¡Déjame!". El primero confiado se cuelga en el vacío y el vuelo libre no se hace esperar: 30 metros de caída libre.
Afortunadamente no habían pasado la cuerda y milagrosamente se hace un nudo poco antes de estamparse contra el suelo, deteniendo su caída. Sólo acaba con unas contusiones. Aquel el "Ángel de la guarda" se lo curró.

pelut i paca,despres de obrir la "Good by buny"(A5),arribant al cotxe despres de tres portexos,amb un petate de 50 kg cada un,torçada de turmell i a terra tots dos practicament alhora.no varen avisar als bombers per vergonya.

Els meus 3 saques en 26 anys d`escalada:
"festa del paca" a paret de catalunya en solitari :20 mts cap problema
A.G.P paret de catalunya en cordada 18 mts al penultim llarg.cap problema( 1ª visita a montrebei)
"Cavernicola" vilanova de meià.2 mt a terra d`una cova al 3 llarg :tallada parcial del index dret(moscata faders)hospital de lleida...Ampusacio parcial (sera per això que no paso de Vº...)
ah!,...fa dos setmanes obrint saque de 12mts Cap problema

Resumin t:totes les caigudes son d`A3 en avall!!!!!(el grau per exposició en artifo es mentida)
Salut i bon post!!!!!

Amb el Gerber, a la paret del diable, obrint el segon llarg de la Natura Morta: Ell posa el primer espit a 7 o 8 metres de la reunió. Després continua i intentea penjar-se d'un ganxo uns 4 o 5 metre més amunt, però no s'ho veu. Total, que baixa i ho provo jo. Pujo més o menys fins on ha pujat ell (a 10 o 12 metrillos de la reunió) i com que amb els ganxos no m'hi entenc gaire, passo un cordino primet per darrere d'una regletilla d'aquestes formades per la calç de l'aigua (vamus, poca cosa però que fa rebava). Total, que trec l'espitador i em poso a picar (o anava a fer-ho), quan zas, veig la corda fent la serp sota dels meus peus i em veig altre cop penjat a la reunió amb el martell a una mà i l'espitador a l'altre. Entre abraçades de felicitat, celebrem no haver acabat col·locant l'espit a l'esquena del meu company... Un cop relaxats, el Gerber puja amb els ganxos i una mica de sang freda i col·loca l'espit allà on jo no he pogut.

EL MËS MEMORABLE...serra del CADÍ, entre setmana, soledat....en una via cuyo nombre no quiero acordarme....estem enmig de la ROCA DE L?ORDIGUER amb en X. i duem una cordada de xatis en paral.lel !!!...waw...crits per animar...que si dormiu a estana..q.ue ja ho teniu, tranqui que d'aqui en amunt anireu flútan....les esperem damunt de la banda de esquists trencadota on coincideixen les r de les vies que estem fent...
El company s'¡esta CAGANT literalment...es treu l'arnés, ( repisa), es lliga al pit i desgrimpa en diagonl-travessa darrere uns blocs per plantar el pi....Arriba una de les noies, munta r i la altra puja de segona, de repent la corda del company es tensa...ha arrencat un bloc mentre "feia força" i esta fent un KING SWING brutal, lligat pel pit, amb els pantalons baixats i el furullo penjant del cul....per flipar. les noies ni s'ho creuen...
Acabem la via i no dormim a Estana...

Baixant, en estiui, retirant-nos de la NARAYAN amb en Kike Rabasón..per les llambries sota el Margalida..."ojo kike, que esto esta mojad...ooooooohhhh!!!!"
Aquaplaning des de sota la gelera fins a baix de tot....500 metres a tropecientosmil per hora...ja veia la mort aixafat sota el petate i estampat contra un bloc...vaig aterrar enmig de la tartera...sense saber com, només un muscle de la cam "allrgat" i una costella fissurada...

Les de escalada esportiva...quan s'assegurava amb vuit rapid, s'usaven cordes de 50, o no es "dominava el grigri"...no cal explicar-les. Pires des de la R de LA LLEI DEL SILENCI al terra (assegurant amb vuit per la Munini, no xapat el darerr seguro i sense poder passar corda a cadena perquè no s'obria...mil comba), o des de ANASTACIA amb en TITO ( vermell del Xincarró) al bosc...caiguda en que l'asseguradopr havia donat corda per xapar cadena i estava apretant el grigri..peta canto i no em para fins al terra...
I un de divertit...A VISTA a ALAMUT ( es gegants per davant...MONTRAL)...MOLTS SEGUROS i jo molt "sobrat" ...em salto dues cintes properes...faig el crux...poso una exprés....vaig tabalat....xapo(???) i segueixo fins la següent....faig un dinàmic i se m'envà la mà...joder LILAAAAAA!!! quina bronca que li vaig pegar...com éra possible volar tota la via si tenia un seguro als peus!!! NO pot ser que estiguis a la parra...i tal i tal...pujo i veig la cinta que NO ESTAVA XAPADA....me n'havia saltat dos i anava a una quarta....anav empanadíssim i de la "força" no m'arribava la sang al cap...havia col.locat la expréss però no havia xapat...total unes 20 metres....

30 mts a la CINC DE NOU amb en M.Cortés ( gracies per deixar el bong americà PACA....arribava a el spit al final de l'A4 i vaog caure...va petar un pont de roca i tota la resta de ploms i tal...i em va parar EL TEU PUTO BONGGGGGGG!!!....vaig aterrar gairebé a mig LL1...

25-30 mts obrint EI TRANKI a FRARES..LL3 a la meitat, assegurat des de la R1 pel Roger...ara hi ha 4 xapes en un tram on no vaig posar res..quan anava a taladrar em va saltar el gantxo i vaig passar de llar la r1 !!!

Salutre i aneu amb compte bows...que tot quedi en anècdotes....

HOSTRES TRANKI!!!!!!! hoi sento!!! sapigues que aquest bong es rescatat de la NISE al Capitan!!!!!!!!!!!! vas acabarla??? si no es aixi m`agradaria tornar-hi.es vva trencar el pont de roca o el cordino?glups!!!!! l artifo aixi fa por........