Pitonar a les clàssiques de Montrebei

Dilluns vam tornar al Diedre AUDOBERT.
Sorpresa, al primer llarg (6b? ara potser més) han petat uns cantos que ajudaven molt a superar el primer pas d'inici de via, fruit de pitonar i despitonar.
Just a sobre s'hi acostumava a trobar un clau que xapaves de puntetes. Ha desparegut, i ara és un forat que admet un alien groc no gaire bo. Una "V" petita més amunt té l'orella tant clavada que no pot xapar-se. Resultat: s'ha convertit en el pas més difícil de la via, amb caiguda sobre la repisa.

En els darrers 10 anys havia fet l'Audobert 5 o 6 cops. Ara l'he trobat bastant més petada. Blocs que abans semblaven sólids, es mouen de clavar. Fins i tot alguns tenen aspecte perillós.

L'estat de les vies canvia, i al calcari sovint empitjoren els passos on s'usa martell. Potser ja és hora de posar-nos d'acord i tractar de reduir-ne l'ús a les vies clàssiques.
No vol dir eliminar martells, però quan algú clavi un pitó potencialment "destructor", que el deixi. Tothom que fa aquest tipus de vies té experiència suficient com per avaluar quins claus trencaran al desclavar.
Portar martell i uns clauets és sensat, recomanable o imprescindible segons cadascú. Si els usem amb seny, trencarem poc.

Exemples de vies i llargs sensibles que la majoria fa sense clavar.
- Tempesta Nocturna, primer llarg, clau abans del buril bastant necessari.
- Diedre Audobert, primer llarg (descomptant l'accès de IV) amb el clau mencionat.
- Latin i Corbeau: algú ha posat un buril nou, un clau i un parabolt del 8 a la reunió zero, a sumar al cap de buril original. Tanta ferralla calia ?
- Paul, normalment es fa sense pitonar i ajuden bastant els claus fixes.
- Delfos, normalment es fa sense pitonar

Tan sols és una opinió. Cadascú farà el que voldrà, faltaria més...
Salut i sort

Totalment d'acord. A veure si tothom ho llegeix i hi reflexiona.

Salut i compromís!