Escalada Busa Sud (Solsona)

Hola,
pels que coneixeu bé la zona, l'altre dia vam estar escalant a Busa Sud, concretament la via Maneras de Vivir. Anavem amb la guia nova d'escalades al solsones i ens va costar bastant trobar el peu de via, posssiblemet per la boina que portem. Be al final ho vam trobar. Vam anar per la tarda i vem baixar per la via dels rappels. Casi bé sense llum vam arrivar al final dels rappels. Al bosc ja va ser a cegues total i a les palpentes s'intuian alguns tallats. Be finalment vam tornar al peu de via per així buscar una pista que ens habiem fixat que va practicament paralel·la a la paret.
Per altres vegades i tenint com a punt de referencia aquesta via, si algú m'ho pot indicar ¿Quin es el millor accés i descens?.

Per cert la via molt maca, el primer llarg no son 45 metres, son 50 apurats.
El tercer llarg estava plé de sorra, no se si es habitual o poder havia hagut algún desprendiment. Una bona via.

Salut,
Víctor

T'explicaré moltes coses i espero no equivocar-me.

Comencem per l'esquerra de la Maneras de Vivir la via que vas fer, que per cert també esta equipada per rapelar i no recordo sorreta en el L3 però si una sabina seca a mig llarg que tocava molt la moral (potser a caigut i és la sorreta que dius tu):

A pocs metres (50 o 60) tenim una fissura amb un espit, es un projecte inacabat del qual en sóc l'autor. Molt més a l'esquerra hi ha un esperó molt vertical i compacte, resalta de la resta per la seva aparença, és la via dels Avis. Més a l'esquerra tenim un sostre super gran a mitja paret, molt característic, via Costo de Agosto equipada per rapelar. A uns 50 metres més a l'esquerra tenim uns sitemes de fissures paral.lels, un d'ells (el de més a l'esquerra sinó vaig errat) és la via del Maquis. Per aquestes tres vies l'aproximació és fa deixant el cotxe per la pista que baixa de Busa cap a la Vall d'Ora en l'únic trencant a mà esquerra (hi ha una bassa d'aigua) i seguint aquest trencall fins gairebé el final (si teniu un bon tot terreny no us caldrà caminar casi), el descens en rapel per la Costo de Agosto (feu primer aquesta via per controlar el rapel del cim que costa una mica de trobar). Molt més a l'equerra de tot això (cap a mig Kilòmetre o més) hi ha una zona vermellosa i una paret contruida de fang molt vissible d'una antiga vivenda, doncs una mica més a l'esquerra tenim la via la Noia de Cal Rial. Aproximació deixant el cotxe just en arribar a dalt de Pla de Busa i caminant cap el mirador (est sudest) l'esperó queda vissible mirant al pati a l'esquerra i es baixa per la canal que és veu (hi ha un antic i desdibuixat caminet). Descens evident cap a buscar el cotxe.

Ara anem a la dreta de la Maners de Vivir.

Uns 50 o 60m a la dreta tenim un diedre vermellós, és la Via Taker. Més a la dreta i en la canal vertical hi han els rapels (i he baixat quan vam acabar d'obrir la Taker i no els recordo amb exactitud, però em sembla que eren parabolts amb anella, pot ser?). Bastant més a la dreta, hi ha com unes orelles (agulles adosades) molt boniques, just al darrera neix un marcat diedre on també hi ha un intent de via (desconec de qui). Molt més a la dreta (100m ben bé) hi ha una gran panxa grisa amb tres fissuretes herboses paral.leles, és la via Teresa Romero. Més a la dreta i aprop d'una gran proa vermella hi ha uns petits diedres i esperons molt rectilinis fins la gran ratlla horitzontal que domina aquesta zona de la paret, per aquí puja la Jardí Botànic. I finalment, la gran proa vermella esta ratllada per un gran i imponent diedre és l'intent sinó recordo malament de l'Armand. Aproximació, a mitja baixada del Pla de Busa a la Vall d'Ora, em de travessar un marcat rierol (més sovint del que voldriem baixa sec), amb una petita esplanada i un camí ben marcat que es torna enfilar cap amunt (porta a Can Orriols), l'agafem aquest camí en bon estat però molt dret i després de dues corbes molt macades ens quedarem encarats cap a la paret (veiem just davant nostre la panxa de la via Teresa Romero), seguim una mica més fins una caseta en ruines i una petita esplanada, aquí deixem el cotxe i, sobre nostre veurem els diedrets de la Jardí Botànic, pugem la costa seguint la intuició. Pel descens, em de marxar direcció Nordest sense fer gaire diagonal cap a l'est sobretot si fem la Jardí Botànic, em de trobar un caminet que porta a l'escala de Can Orriols, val la pena afinar bé la punteria i trobar el caminet sinó pillarem bastant, un cop baixada l'escala, a sac pel mig del bosc amb tendència a la dreta fins a trobar el camí que porta a la masia i en sentit contrari al cotxe, des de la sortida de les vies fins el caminet no podeu trigar més de sis o set minuts, busqueu-lo quan começa el bosc i les pendents que marquen el final del pla, penseu que tota aquesta zona es va cremar i no hi ha gens de vegetació és tot gespeta com un camp de futbol.

Apa! S'ha acabat la redacció d'avui, ja em posareu la nota si trobeu o no les vies i/o caminets.

Gracies per contestar, Lluís.
Bona redacció.
Salut,
Víctor

hola,
Anàvem de passeiu amb uns pitonillos, a remanar un diedre aplastant a l'extrem dret de la paret. Just darrera de la nova Esperó Nan... Al primer llarg, ja ha aparegut un pitó que ha sortit amb la mà, pintat de rosa, per cert.
Total, que li hem fotut amunt igual i ens hem anat trobant part de la feina feta. Reunions montades amb 3 bolts de M8, amb maillons,algún Ae, etc,...
La part que hem fet nosaltres, ha sigut netejar un ou, tirar blocs a punta pala i escalar, malgrat el fred.
Disculpar-nos si l'últim llarg estava per acabar ja que hi havia un maillon també, però hem passat amb un parell de peces i una bona excursioneta sobre roca de la zona.
La gent de per aquí no en saben res així que ho pengem a l'internete per si aparèixen els autors/es d'aquesta i d'alguna vieta més...
El tram de L2 ens ha semblat 6c, abans de la neteja del segon... després d'aquella pila de blocs avall no sé com haurà quedat però segurament amb agafadors més fiables...
La línia és molt guapa!

salut