reequipaments a Montserrat

Escric a aquest foro per que al no estar federat, la FEEC m'ha censurat el missatge de reequipaments.

La FEEC està dintre del Plà d'Us i Gestió. que s'elabora conjuntament amb el Patronat, Parc Natural i escaladors locals.
Amb el tema dels reequipaments s'acordà crear una comissió de seguiment amb uns criteris clars, per tal de canalitzar i igualar tots els reequipaments i noves opertures de vies a les zones que d'interes natural.

El fet de no publicarme la meua resposta al post de la Valentin-Anglada de l'aeri, crec que no es mes que les reunions fetes per totes les parts, no son mes que fumeres de cara als escaladors locals i habituals.

Molta xerremeca, peró que tot segeueix igual, impera l'anarquia i l'interes economic?..

Salut x escalar.

Ooooh, m’encanta tant de safareig! Que avorrida seria l’escalada sense aquestes webs que ens donen l’oportunitat als escaladors de fer una de les coses que mes ens agrada, apart de escalar, dones, etc…PIAR-LA. No us conec, però ja us trobo d’allò mes entranyables! El que aprofita aquest foro per vendre el taladro em sembla senzillament genial!
Solució per qui no entén com es fa una via com la Anglada actualment:

1ª- EXPERIENCIA. Haver escalat amb anterioritat un bon numero de vies a les parets, de dificultats inferiors... Has fet la Machin, la Picazo, la TIM, la Gesam, etc etc...NO? Doncs no vagis a la Anglada, patiraaaas.

2ª- experiència = RECURSOS

3ª- FERRETERIA I BRICOMANIA, no tot el material el venen a les botigues de material de muntanya.

4ª- Disposició a acceptar i a gaudir de l’INCERTESA, inherent (des de que vaig aprendre aquesta parauleta lo be que quedo!) a les escalades d’aquest estil. Si ho vols tenir tot controlat, hi ha altres vies.

5e- Es tan important o mes que saber pujar, SABER-TE BAIXAR d’on t’hagis enfilat, sinó passa com els gats, que han de venir els bombers a baixar-te del arbre.

6e- Que no et faci POR volar... per si et peta un buril o t’han de treure en helicòpter.

Al set del 92 la burilada ja feia pena, vaig fotre un vol que amb els anys, el recordo d’allò mes gratificant (la de vegades que ho he explicat!). Va petar un filferro, dels que estan passats per uns cilindrets premsats amb els burilillos,. I em va parar el vol un tasconet que escanyava un altre burillillo de mes avall. El filferro que va petar em va quedar penjant de la pelusilla del estrep de baga que duia, per flipar, i el vaig reaprofitar, deixant-mi els dit per tornar-lo a recargolar passant-lo de nou per cilindret on era inicialment. I vaig pogué passar.

Des de llavors, per qui em demana si conec la via i quin material portar, li recomano que porti filferro de 2 mm, alicates, una antena, algun ganxo i algun plom(mai se sap), algun vis de 8 mm, tasconets per escanyar burils que no entra la recuperable, cordinos, navalleta, i les bagues, els pitons i tascons que recomanin les últimes piades. Si a demés et portes un burilador o espitador i un parell o tres d’espits o burins per evitar que et tinguin que venir a treure, i pots anar ben tranquil. Si jo hagués portat espitador, potser l’hagués fet servir per reforçar alguna cosa, o per caure en la temptació d’estalviar-me una mica de por, però llavors, el record que tinc d’aquesta via, no seria el mateix.

Aquestes vies som com son i sempre hi haurà gent que les voldrà fer. Uns, a base d’assumir, els altres a base de ploramiques i parabolts. Crec que els primers sempre la podran fer sense molestar a ningú, els segons, potser la acabaran fent, però, a part de que personalment mai tindrà el mateix valor, s’hauran d’afanyar abans que passi la brigada antireequipament, amb els seus martells, moles a bateries i clau anglesa.
Per cert, quan es desmunta un reequipament, et pots penjar dels parabolts mentre el desmuntes, o com es fa?
Proposo desenvolupar una ètica d’actuació antireequipadora, i fer-ho manualment, amb llimes i serra manual, martell, etc, res de bateries! I les peces noves, ni tocar-les per pujar.
Desprès, així com hi han aperturistes per dalt o equipadors per baix, ¿com es millor o te mes mèrit? Rapelar i anar tallant i extraient xapes? De primer i “tancant” via? I el antireequipament, se li pot posar nom? Tindrà grau?
Estic emocionat per veure com segueix l’evolució i a l’espera de nous esdeveniments!

Ara que ho veig, vaja rollo que us he fotut.

Doncs si, t'has acabat enrotllant bastant... :-) Que guapes les teves aventurilles per l'Aeri, m'agrada llegir historietes d'aquestes. Totlment d'acord amb el que dius. Aviam si aprenem a buscar-nos la vida i no tirar tant de parabolt.
Pel que fa als antireequipaments, restauracions etc. penso que aqui l'important no és com es fa (si per dalt, per baix o pel costat, amb radial, amb una llima d'ungles o a martellades) sinó el resultat, és a dir, que quedi bé. I ja hem discutit en molts altres fòrums quin és el concepte de ben restaurat, així que cadascú s'agfi allà on li convingui.

Salut i bones escalades!!

la veritat és que porto 23 amys escalant i sempre he sentit historietes de por de tot tipus . Moltes m´han fet molta gràcia i d´altres amb el temps han aconseguit que la por es convertís en pena . Algunes vegades aquestes historietes fan que vaguis més mentalitzat a les vies i d´altres generen falsos mites sobre vies que després i vas i resulten ser un trunyo com un " punyuu".
Però al marge de teoritzar sobre les històries de por i els que les expliquen ( jo després d´explicar-ne alguna sempre penso que sóc un autèntic memo , per això intento no fer-ho, i ja os podeu imaginar el que penso dels que les expliquen, clar ) crec que tota via en el moment que s´obra se li dona un caràcter a força de més o menys expansions o peces fixes i crec que aquest s´ha de mantenir fins al final atenent que variarà a mida que millorin els materials i les capacitats dels escaladors .m´explico : l´anglada va posar burils , poder ara possaria parabolts , hi ha gent que obre desde baix i possa un parabolt en tot el llarg ( endika a santbenedictes ) doncs que es mantingui aquest i es canvia quan estigui deteriorat sense afeguir-ne cap ni anant amb un espitador a la butxaca per sortir de la via com propossa algún vivales, Crec que ens hem d´anticipar i canviar els burils per parabolts o scellemnts sense afeguir-ne ni un i els pitons de via qui vulgui que s´els canvií , de fet molts puristes ja ho fan o bé en porten de mes tot trinxant le fissures.crec que aquest canvi és molt més pulit i ètic que no pas que anem cadascú amb un espitador a la bossa , un munt de pitons que no fan falta i una pila d ploms a la butxaca per rematxar-los per tota la paret ( sino pregunteu-li a la gent que va obrir vies a vilanova fa anys d´artifo si estan contens amb la moda dels ploms ).
En definitiva menys memos i xulos baratos de piscina amb històries de por i una mica més de sentit comú i humiltat , apasiau i a tibar . Per cert l´altre dia vaig fer la adonde ostias putas vas , un vion del dotze que poder molaria canviar les r´s i els burilinskins de l´últim llarg , els espits de tirada no feien mala pinta , però atenent que ja és una via asentada també molaria substitui´ls per scellemts per tota la vida , proposso i no curro.

Las vias equipadas de burils, clavos, tacos, etc.etc.que más tarde son reequipadas por tristes Parabos, aunque solo pongamos el Nº que nosotros creamos necesario, para llegar a decir que la via esta bien equipada, queramos o No, primero hay que de alguna manera llegar a ROMPERLA, para recomponer o reponer anclajes denominados "MALOS" los tendremos que trinchar o sacarlos de alguna manera, eso en lo denominado "EQUIPAMIENTO" , en el aspecto sicologico tambien le quitamos parte de cariència, no es lo mismo tirar, con según que material vallas dejando bajo tus pies, a ir dejando una buena ristra de Parabols, que te dan la seguridad de ya poder caerte, que mientras que las cuerdas aguanten, No Problema.
Para mí, que llevo años en esto de subirse a las piedras, y como muchos de nosotros me he formado en Montserrat, me entristece un poco todo esto, porque de alguna manera la escalada Montserratina se ha basado mucho en el ingenio, en cierta astucia y cierto riesgo, en lo que se refiere a subirse según a que tipo de rutas y no entiendo muy bien, esa falta de convivencia necesaria, entre esos dos estilos tan distintos, como son uno y el otro.
En Montserrat como todos sabemos, tenemos por suerte vias para todos los gustos y edades, para aprender a escalar de una manera o de todas, para pasar dias y dias enteros ensayando vias de maxima dificultad con un pequeño minimo de riesgo, o estar encalomaos todo el finnes progresando increiblemente por autenticas lineas magicas, entiendo que segun que rutas que son muy visitadas al menos las Rs. tengan un minimo de seguridad, y que la gente que va progresando en la escalada en Pared, a medida que va progresando lo valla haciendo escalonadamente y con confianza, pero conozco a mucha gente por desgracia, que aùn teniendo mucho grado, nunca han puesto un Friens, un tascón y que subirse a la Momia es hacer Pared, muchos de ellos llevàn años y cuando saltan al lado Norte, la falta de ese Parabols les inunda la cabeza y pierden parte de su propia confianza.
La restauración de la Lusilla en la Miranda de los Osos, a mi entender se han violado como en otras muchas vias, una etica Montserratina, y lo curioso que son actos que se realizan por escaladores que podriamos denominar "Montserratinos" pero que carecen de ese buen espiritu de conciencia y confianza y que ya deberian de haber adquirido en esta fantastica y grandiosa montaña. ¡Que pena!.

Be, cert que avusar de parabolts pot ser condenable, que l'escalada a Montserrat es buscar-se la vida....que les histories amb burils ronyosos son molt interessants però....
no entenc aquells que exigeixen que la via no es toqui...els burils abans i ara es posaven com a element de seguretat....i si s'ha deteriorat amb els anys cal canviar-lo! es de lo mes absurt el criticar el seu recanvi! Crec que si l'Anglada ha´gués conegut els parabolts, no hagués posat burils, i tot i aixó cuan els escalaven era el mes segur que hi habia i no estaven oxidats!!!o petats!

Tots sabem que les vies tenen vida propia i que amb els anys han tingut més o menys claus en funcó de qui a deixat mes coses i qui n'ha arrancat, llavors em costa entrendre quin es el numero d'asegurançes que cal deixar....qui ho decideix?

Be, res que soc un defensor dels reequipaments de les vies que presenten un deteriorament de les asegurances que va posar el seu equipador si aquestes s'han deteriorat! Crec que es absurt el encaparra-se en mantenir uns burils completament trinxats per que es més monserratí....es mentira! els que obrien les vies en aquells temps no els posaven oxidats o podrits!!! eren nous i en bon estat...per que ara no es poden posar nous?

Ei Aspavil

Degut a TANTA argumentació, i a TAN VARIADA, al final hi ha un embull que fa que molta gent tregui conclusions equivocades.

a) "Reequipament" és DIFERENT a SOBREEQUIPAMENT o EQUIPAMENT diferent ( quantitat-distancies i tipus d'anclatge) del que hi havia. Cal RESTAURAR els anclatges originals amb peces situades al mateix lloc i de una qualitat semblant ( canviar una pitonissa en una Aresta Brucs per un scellement cada tres metres és assassinar la via....arrencar claus i posar bolts és assassinar una via...i mil exemples més

b) Quan dius CREC QUE L?ANGLADA HI HAGUËS POSAT estas fent un judici basat en SUPOSICIONS. Si la via enlloc de l'Anglada l'hagués obert en Gerber CREC que ho hagués fet amb micros i apurant fins a 7b...però una via es el RESULTAT de una situació, un moment i una ètica i medis personals. Si ARA la refàs de manera diferent estàs MODIFICANT una via. Simplement s'ha de debatre si és LICIT MODIFICAR una via o no...i CREC que la majoria de escaladors es decanten per CONSERVAR les vies i el seu espoerit ( amb els anclatges renovats). En el cas de l'Anglada, hi ha una sèrie de materials i tècniques usades expressament amb diversps motius ( eficacia, rapidesa, etc...), es veu clarament en la via i ho explica la seva dona en la seva biografia...

c) Els reequipaments es fan de manera unilateral i sota criteris personals, moltes vegades de manera desinteressada i pagant-ho el reequipador, pel qual es veu legitimat a imposar el MOMENT, i les MANERES.
Evidentment després de un reequipament una via es repeteix molt més, i hi ha una gran quantita de escaladors que ho aproven. ës el mateix que siu es fés una escala mecànica al MOntblanc, evidentment hi poujaria ENCAR MËS gent que abans, i la majoria de turistes estarien encantadíssims...
Un reequipament ha de ser transparent, consensuat i si fos possible sufragat amb fons comuns ( a diferencioa dels equipaments i obertures, que són iniciatives personals...

d) LA majoria dels escaladors estem a favor dels reequipaments, i segurament també la majoria estem en contra dels mals reequipaments...

Salut

Arribo tard, però arribo..

trannkki tronqui... i companyia,

Què vol dir que la majoria dels escaladors és a favor dels reequipaments??? No és cert. Sí que és cert, en canvi, que hi ha molta confusió. Hi ha vies que no s'han de tocar. Amb els anys n'augmenta el grau. És el cas de l'Anglada. Els escaladors que no en tinguin el grau que no la facin. Que triïn una altra via (que de parabolts i químics n'hi ha unes quantes).

Amb l'evolució de l'esportiva (que també va començar amb burils) s'ha degenerat el concepte del grau. El grau no és només un número que es manté inalterable amb el pas dels anys. El grau, a banda dels numeretes que veiem a les ressenyes i que tant ens obsessionen, són les condicions, el compromís, l'EQUIPAMENT. Què passarà quan, amb els pas dels anys i els escaladors, les vies quedin pulides i n'augmenti la dificultat.. també les restaurarem? hi afegirem preses artificials? .. oi que no.

Penso que podríem parlar-ne molt d'aquesta perversió de l'escalada. La que ha confós un esport de risc, la pràctica del qual és perillosa i requereix un compromís físic, sí, però també psicològic, amb la pràctica d'un esport que volem que sigui com el futbol. Molt segur, per passar-s-ho bé i prou. I no és això compnays.

La psicologia en l'escalada no és només concentrar-se per donar el màxim de tu mateix físicament, no és només concentrar-se per no tenir vetígen.. La psicologia en l'escalada és saber assumir el risc de patir un accident, des del més lleu (un tall o un peu trencat) fins al més temible (l'accident mortal).

NO es pot estar d'acord en el reequipament de l'Anglada si no és des de la mediocritat. Jo no la tornaria a fer. Se m'ha passat l'arròs, per penjar-me tot un dia de l'aeri a patir i a fer inventillos cutres cagant-me en tot. Si vosaltres, els que esteu d'acord en el reequipament, no sou capaços de repetir-la tal i com està ara no l'heu de repetir. Repeteixo: hi ha moltes altres vies a l'Aeri. Perquè obsessionar-se amb l'Anglada. Fer l'Anglada és un repte per aquells escaladors que seran capaços de repetir-la tal i com està. Cal respectar-la i respectar-los. Si l'ompliu de químics, la convertiu en una via com a mínim "normal". Elimineu el compromís, el risc, el mèrit, la satisfacció.

Si no vas a fer la TIM o la Vudú o la del Xavi o la Jan-Cullell o el Viatge Sentimental, perquè vols anar a fer l'Anglada reequipada? quin mèrit tindrà??.. L'Anglada amb químics a les reunions i parabolts als llargs no és res. La satisfacció en l'escalada no la donen només els numeros, ni tampoc els noms. I en aquest sentit hi ha cada dia més confusió.

Tot són opinions, però em sembla que el que està passant a la FEEC amb el tema de la seguretat i els reequipaments fa fàstic. L'equació és senzilla: més escaladors, més bombers, més diners >> fa falta retallar la despesa >> reequipem, reequipem..

Una altra cosa. Oblidem el que haguessin fet o haguessin deixat de fer els aperturistes si l'haguessin escalat avui dia. Segurament la ruta l'haurien obert uns altres als 70s, també amb burins, claus i invents cutres (unes fissures com les de l'Anglada no passen desapercebudes tants anys...). Però encara que no fos així, tingueu en compte que si l'Anglada hagués estat una cremallera de químics no hagués tingut la fama i el reconeixement que ha tingut. Seria una via més per lluir moviments i disfrutar de la potència aconseguida a base d'entraments. Una via de puta mare.. però no seria l'Anglada-Cerdà a la Paret de l'Aeri

Menys parabolts i més collons ( i si no, no passa res..no és obligatori repetir l'Anglada, oi?)

Hola Bullarolas, segurament la meva opinió dels reequipaments està molt aprop de la teva, unicament que jo si que penso que posar alguna expansió en substitució de les antigues expansions (no cal totes sinó almenys una en les R més precàries i alguna en els llargs si estan molt,molt precaries, jeje),si seria bona tasca, per exemple, parlant en terrenys coneguts teus: l'Anglada-Vergés a la Monja l'Ae està molt precari o la Sorolla al dit, almenys una en alguna R precària, feina tipus la que van fer a la Tim de l'Aeri que penso que no torna la via més fàcil , unicament que si arrenques el llarg hi hagi alguna esperança que l'expansió nova aguanti, jeje.
Bé dit això aprofito per agrïr-te la feina en el llibre dels Frares que vas fer, el qual motiva bastant per passar un dia místic a la fantàstica i màgica muntanya sagrada, una feina molt ben feta penso...
I ara bé el mal rotllo: ahir vem anar a fer l'Atxís a l'Agulla de la grip(amb un ultim llarg flipant, com tu ja dius, jeje) i tornant pel fantàstic camí que atravessa pel mig els frares i passa per lAgulla Amagada vem poder veure la masacre de quimics que s'està produint a la zona(mamelluda, piramide...), a l'Amagada vem poder veure quimics al costat de burins, mig metre de distancia,sinó era un projecte estava trepitjant la via a saco, peus de via arreglats......bé jo ja he començat una polèmica em sembla, oi?....que maricó que sóc.....
Dj

Merci Rename.
És cert que reforçar les reunions dóna bon rotllo i que per anar a fer segons quina via caldria portar l'espitador (sempre es pot trencar un burí). Dedicar-se a la feina dels reequipaments en plan professional em sembla estrany.
El dia que vam publicar la guia dels Frares ja sabíem que l'estàvem descobrint per al gran públic, de manera que d'alguna manera assumíem que tard o d'hora passarien coses com les que expliques. A Agulles va passar el mateix. És una llàstima. T'imagines que a la dreta de la Normal del Dit (mítica escalada de 30 metres amb dos burins i tota una història al darere) s'equipés un totxo de 6è amb químics.. Convertir l'Amagada o la Piràmide o la Caputxa en un sector d'esportiva és legítim, mentre no trepitgem les vies que algú va dibuixar en aquestes roques fa anys. Molt més discutible és convertir la base de la roca en la sala d'estar de casa. Penso la nostra queixa bàsicament es resumeix així. L'esportiva ha tendit a convertir la muntanya en la sala d'estar de casa. I és clar, quan estàs tirat a sofà veient la tele no vols fer-te mal, oi?
Això fa mal, però alhora és avantatjós. M'explico: amb els anys els peus de via tornaran a ser feréstecs. S'ha de ser molt friqui per arribar fins a la Caputxa per fer un 8a. Penso que tohom té dret a decirdir per on vol tirar. Les parets quedaran trillades, és cert, però aquí no hi podem fer res. Cadascú sap el què ha fet i ho porta carregat a la motxilla. A mi m'agrada portar-la lleugereta i, en la mesura del possible, tenir la consciència tranquila.