via urb-bam-sam a la forkanada

aproximació dura via dura i la baixada agònica (amb tota la pallissa a sobre).
el massis es impressionant sobretot si mai no heu passat o l'heu vist.
després de l'aproximacio comencem la via per uns llargs que no trigan a posar-se tiesos. ens pensavem que la via seria més fàcil però fins i tot els llargs de 3er "s'han d'escalar..."
el 4t llarg és un diedre terros amb 4 o 5 claus tb clavats en terra exepte un que estava de p.. mare. despres de passar els nervis que toca passar en llargs amb roca efimera, segueixen dos llargs més amb roca molt millor, però els tercers "s'han d'escalar"...
1er llarg de 6a jo el vaig trobar més dur, això si hi ha mes assegurances (no les suficients per fer Ao (V o més obli.) segueix unnllarg de 6a Ao que es deixa fer millos i que es espectacular (el que surt a la foto del vertex). d'aquí en amunt queden 4 llargs molt aeris amb un ambient impressionant i salvatge on no regalen res, els dos últims llargs els vam empalmar per equivocació (5m ensamble poc recomanable). l'ultim llarg de 6a si que es troba més equipat po amb sorpresses...
rappels des de blocs que sonen a buit, i segon rappel tb és rústic... (no estem acostumats a aventures pirinàiques).

amb joc de friends ben compelrt (alliens inclossos) i tascons hi ha suficient, tb recomano cordes de 60m. pallisa assegurada!!!
felicitats als autors per trobar uuna línia tant espectacular, evident i encara per escalar!!!

La via, junt amb l'aproximació i el descens, es fa dura. Però tampoc crec que sigui excepcional. És una via com d'altres del Pirineu, això sí, té més de 500 metres de recorregut.
El llarg de 6a i el primer de 6a/A0 els vaig trobar força potables. El que vaig trobar més dur va ser el penúltim (6a/A0), a més queda una mica raro pel segon de la cordada. I en quan als llargs de tercer, sí s'han d'escalar, però la graduació és força correcte.
Estic d'acord amb tu amb el tema dels ràpels, el segon ràpel és molt cutre.
I també estem d'acord en que és una via molt recomenable.