CADE a l'Agulla 75 (Montserrat)

Algú sap què tal està la CADE a l'Agulla 75 a la cara nord d'Agulles de Montserrat?. Així com el material que cal portar i el grau obligat?.

Jo la vaig fer fa un any i mitg i és força guapa. La dificultat en lliure deu ser sobre 6b però fent pasos d'A0 deu quedar un grau màxim de V+. La via esta reequipada amb parabolts en reunions i també en algunes assegurances intermitges combinant-se amb burils. Potser l'ultim llarg és el meys equipat. Tercer llarg espectacular on amb corda de 55m pots saltar-te una reunió de burils que està dintre una xemeneia. Pots trobar la resenya a la direcció:
[www.brugarolas.org]

L'efeta al juliol, vam dur friends i tascons friends fins el nº4 i tascons un joc. A la primera tirada a dalt de tot et nira be un friend gros
la tercera es força dificil v+ A0???
La reunio de burils millor saltarla si et quedan forzas. I l'ultim llarg te una entrada a la xemeneia curiosa.
Ens va agrada molt.

Avui l'he fet i està guapa però la roca no és que sigui cap meravella. En lliure és molt exigent (em refereixo forçant en lliure). El graus de les ressenyes es flipen. Els croquis antics marquen el primer llarg com a Vº i desprès A1. l'Hita ho marca com a 6a+. Doncs bé, tot aquests graus seran a la lluna! (sense gravetat). He estat probant el teòric Vº i no l'he pogut encadenar. Deu ser 7a, o un 6c molt xungo. Però està equipat per fer en artifo i nomès son 7 metres. A partir d'allà tot es pot fer en lliure més o menys "asequible".
La via es pot fer segurament amb nivell de V+ i fotent algun catxarro per fer passos d'artifo (A1). En lliure i sense contar els primers 7 metres:
L1: VI-, roca delicada. 40 m.
L2: VI-/VIº, molt atlétic, superació d'un sostret en bavaresa potent. 20 m.
L3: VIº encastament amb un pas agònic. Dels més xungos que he fet a Montserrat. Està ben asegurat.
l4: VI-, fisura desplomada pero que es puja en diedre més bé del que sembla a primer cop d'ull. Roca delicada a la sortida del pas xungo. Després encastament curiós i equipat al principi però després net encara que més fàcil.
De material portava el camalot del #4.5 però nomès l'he ficat al darrer llarg i per que volia deixar pes. No cal. Amb tascons mitjans i friends fins al groc de la camalot es va sobrat. Hi han parabolts a les reuníons i en els llargs -tampoc excesivament-. També hi ha material antic (ojo, a l'últim llarg un pitó que es bellugava l'he tret amb la mà). Això si, sumant tot el que hi ha fa que la via no sigui gaire obligada i que estigui bastant equipada.

El descens no el coneixia i per trobar-ho he hagut de recòrrer totes les canals que m'he trobat, de nit i amb boira. Si no es coneix és xungo de trobar.
S'ha de baixar una mica i després s'agafa unes traces de camí que pugen a l'esquerra i porten a una baixada amb marques blaves. Després es conecta amb un altre camí que cap a la dreta porta en pocs metres al Refugi Viçens Barbé. Per cert, està "tancat" per desastre climatològic (pedregada que va trencar les teules). En realitat es pot utilitzar doncs nomès està tancat amb una corda.

Escalada en 6 horetes gaudint de la tranquilitat que otorga el temps boirós.