Chamonix, Moine: La Salle a thé

Chamonix, Moine, La Salle a thé: Una joia de via, un 10, immillorable, esplèndida.

El Toti ja ens ho havia dit, hem seguit el seu consell i del llibre del Arnaud Petit (super-fanàtic) d'escalades per Europa, i tot i així ens ha sorprés gratament.
Dos llargs bonics per un sòcol, en 6a/b, i llavors 8 llargs de 6c/7a de fissura vertical, on cal empotrar com a yosemite. Totes les tirades surten extraordinàries.
Resumint, la via més bonica i disfrutona en granit que mai he fet. Atenció al darrer i unic llarg en placa: marca 7a+ (6c obligat) fins dos darreres xapes (A0 o 8a) però realment sembla més difícil i obligat. En canvi, els graus a la fissura no apreten.
Un must pels amants de la fissura, recorda una mica a la Dejà vu del petit capucin de Bassiero, però en gran i llarg.

Al costat hi ha una altra via, que també recomanen molt al llibre del Petit, un xic més fàcil. No en recordo el nom, i ronda el 6b. Accessos un xic complicats amb una trepada i destrepada que si plou, pot esdevenir perillosa.

Ostia que buena albert, el año pasado me regalaron el libro del petit y desde entonces ya le tengo ganas y ahora mas, que cabron me pones los dientes largos, je,je,je.

La semana pasada estuve en la Peña del Aguila, una gozada de fisuras, no tan limpio como el granito de alpes, pero disfruton.

Saludos.

PD: la via de al lado se llama "La voix du Druide"