Via VALENTÍN CASANOVAS (Paret de l'Aeri)

Impressionant i superba escalada al bell mig de la Paret de l'Aeri (Montserrat) on hi trobem llargs de tot tipus (en diedre, en placa, en artificial, en bavaressa, en xemeneia) que posen a prova les nostres habilitats. De ben segur que aquesta escalada us deixarà un bon regust. Imprescindible i molt recomanable.
Grau màxim obligat: 6a/A1.
Material utilitzat: microaliens (verd, groc i vermell), camelots (fins el nº 4), joc de tascons, 2 plaquetes recuperables i 2 pitons, prescindibles, pel segon llarg (1 lost arrow i 1 V mitjana).
Horari: poc més de 8 hores.
Descripció de la via:
1er. llarg: passos fins obligats, si no es pitona, per fissura i placa fins arribar a un diedre que ens du a la reunió. Entrada atlètica i una mica delicada.
2on. llarg: diedre desequipat, però de roca franca i segura fins arribar a un desplom equipat amb pitons. Abans hi havia una savina (que ja no hi és) que et permetia fer un Ao per arribar a una placa amb una fissura a la dreta. Clavem un lost arrow per solucionar el pas. Després escalada per placa on ens assegurem com podem a una fissura a la dreta. Posem una V mitjana, a més d'altres assegurances.
3er. llarg: gran placa pràcticament equipada on aprofitem una fissura a la dreta per protegir el primer pas. En algun punt les assegurances allunyen, sobretot al final del llarg, on la dificultat decreix bastant.
4rt. llarg: totalment equipat per pujar en artificial. Hem de fer servir alguna plaqueta recuperable. En alguns passos ens hem d'estirar moltíssim.
5è. llarg: primer tram en artificial equipat, amb algunes assegurances força deteriorades. També hi ha algun pas molt i molt llarg. Sortida en lliure a buscar la famosa bavaressa. Al principi d'ella trobem alguna cosa, però la segona part fins a la reunió està neta. Passos una mica atlètics i en algún punt amb roca no gaire franca.
6è. llarg: continuem per la bavaressa, aquí ja molt atlètica. Hi ha uns quants tacs de plástic. Però allunyen bastant. Passos una mica exposats. Aquí poden entrar friends fins el número 5. Al final de la bavaressa, quan aquesta es va tacant, trobem algún pitó. Entrada a la reunió delicada. És un llarg força psicològic.
7è. llarg: curt llarg, pràcticament equipat (excepte els primers metres) que després de l'ensurt del llarg anterior ens sembla fàcil.
8è. llarg: continuem per una fissura ajudats per tacs de fusta d'època (vigilar), arribem a un A2e equipat i sortim d'ell fent els passos mes curiosos i estranys de tota la via: ens hem de mig arrastrar per una xemeneia, i sortim d'ella girant-nos de cara el buit i realitzant un pas espectacular i aeri i més fàcil del que sembla en un primer moment.
9è. llarg: sortim per la dreta fent una mica de travessa fins arribar a l'aresta final. Llarg totalment equipat.

Apa i a disfrutar!!!

Vaya... precisamente hace unos días preguntaba por ella, pues me llama mucho la atención dicha vía, por variada y por historia. Aunque me parece que me acabas de quitar las ganas, no de subirla, sino de intentarlo, no sabía que estaba tan mal equipada, asi que supongo que la resignación será mi próxima compañera. Gracias igualmente por tu buena piada Roca Negra