Via molt guapa i recomanable. En principi ens havíem mirat la Grisu-Viçens que havíem vist que es feia en lliure però des d'abaix es veien bastants matolls i al final ens hem decantat per la Reina-Sánchez, una clàssica consolidada. La via està pràcticament equipada amb el material de l'època. s'han de portar plaquetes recuperables, uns quants tascons i/o uns quants friends i pot ser útil un friend mega-ganso pel llarg 3 si no volem fer 15 o 20 metres d'encastament "a pelo". Hem anat pujant tota la via en escalada lliure i gairebé ens surt així:
L1+L2: 3a, 5a/b
L2+L3: 5c.
L4: 6a/6b, preparar plaquetes recuperables, tècnic i guapo.
L5: 5c, sortida més fàcil del que sembla.
L6: 6c?, desplom sobre rampa inclinada, roca discreta, impressiona.
L7: grimpada fàcil.
Descens jabalí per on s'intueix un corriol que baixa a saco (1 rápel de 7 metres), túnels en mig dels esbarzers...
La sisena tirada té en el pas clau un buril trencat i has de xapar un cordino que baixa del buril superior. Quan intentava xapar aquest cordino em va reventar un canto i vaig fotre un vuelo guapo. Em va parar un buril precari però com a baix hi havia una rampa en la qual em vaig estampar suposo que l'impacte sobre el buril va ser molt lleu. Després, amb els braços inflats, no vaig gosar intentar-ho una vegada més. Aneu amb compte si pujeu en lliure, que el buril semblava bastant maxacat (xapa estirada).
Junt amb la GESAM de l'Aeri una bona candidata per un reequipament.