Lucky-Jom al Balcó de la Lluna

La meva primera via a Montserrat, farà ja uns quants anys (molts, he perdut el compte!). Per això tenia ganes de repetir-la i compartir-la.

En la primera primera ocasió vaig pujar a l'estil clàssic i amb quina por!. L'Elvira de l'hemisferi Nord ens va explicar terrorífiques històries de potents escaladores que havien necessitat l'ajut dels bombers per sortir d'allà. Vam acabar prou bé i va servir de trampolí per atrevir-nos amb les grans de la cara nord.

Ara que els temps han canviat l'he intentat en un altre estil, en lliure, però sense aconseguir-ho (massa per mi, possiblement 7b). No la recordava i m'ha sorp´res trobar els seguros tan allunyats. Em pensava que era una via d'escola. Això sí, en el tram d'artifo si vols xapar totes les cintes potser has de portar 34 cintes. El grau general de la via és humà. La placa del segon llarg ja es mereix una visita per si mateixa.. ESPECTACULAR. El llarg d'artifo l'hem probat en lliure i encara que han sortit uns pasos al final l'hem hagut de guarrejat fins a la vuitena xapa. A partir d'allà és 6c finillu on has d'anar amb compte doncs cal una mica de sanejament en algun pas. Últims llargs cutres.
Algun dia la via millorarà quan ens animem a redreçar una mica el traçat.

No sé si el pes de la motxila o el cansament però el llarg de 6c m'ha fet apretar de valent. I sí que és cert que cal un redreçament de la via que en alguns llocs deixa plaques molt maques per pujar per canalubrios cutres matojeros.