Hola Peça.
Aquesta via és la típica fissura d’Ecos, amb roca variable, equipament escàs i possibilitat de fer-la en artifo o en lliure. Les dades que et dóno son de mitjans dels 90, però no crec que el tema hagi variat massa. Respecte al grau et dóno el que em va semblar, sé que en una ressenya del Kim Santacatalina a l’Extrem es donava menys als dos llargs centrals però em va comentar que havien reposat en algun tram i que la segona i darrera tirada l’havien fet en artifi-lliure...
Ojo amb l’horari i que a Ecos hi fa un fred que pela en aquesta època!
Ll1: A1/IV+ o 6ª. Es tracta d’una fissura ascendent, en diagonal a la esquerra, de mala roca. Arribat a una savineta el tema puja recte per un muret més fi i delicat que el company va pujar enxufat. La reunió té burins i és una bona repisa. No recordo cap burí a la tirada...
Ll2: A2/V+ o 7b+ . Sortida de roca bona ( tascó mig) desplomada. De seguida pilles una llastreta inestable on has de pitonar i posar algun tascó dels petits, i començar un diedre vertical d’uns quants metres de fissura una mica trencada( tot el tram cal clavar). Finalitzat aquest tram hi ha una burilada amb passos poc complicats fins la R.
Si vols anar en lliure ojo al tram de la llastra. L’inici i aquesta llastra són el tram més difícil ( 7b). El diedre fa de mal clavar i escalar en lliure ( 6c/c+).La burilada és una placa molt llisa i has de combinar paret i fissura...(7ª). Si analitzes el desglòs veuràs que el 7b+ potser es queda curt, especialment equipant.
No l’he fet al rotpunkt i vaig haver de tornar per encadenar-la en una segona ocasió en corda per dalt.
Ah! No crec que et liis, però ojo que a la dreta hi ha uns seguros i unes bagues que penjaven..no sé que era ( la Pericman no va pel mig de la placa..crec...).
Ll3: 6ª o A1/Vº. Poso el grau en lliure perquè és més pràctic tirar amunt sense estreps. Es tracta d’una mena de xemeneia-fissura on vas fent. El col.lega la va fer a vista sense problemes i no recordo que clavés. És el llarg més relaxat de la via.Bona pedra (ojo hi ha liquen carbassa en algun tram), i fissura tasconejable o per friends, junt amb alguna arrel per llaçar...
Ll4: A2/Vº o 6c. Tirada de 40mts a equipar excepte 2 burils o tres, un al mig i l’altre a dalt de tot. Es tracta d’un dels rotpunks més “esgotadors” que et puguis imaginar. Cal clavar moltes “V” i “U” ( millor dur alguna falca i t’estalvies “flors” i algun tascó ( ojo, la fissura és terrosa i no entren en gaires llocs). Es va fent més o menys bé ( és més la continuïtat i l’esforç si et vols assegurar mínimament …).
El tram final és més obligat en lliure, hi ha una xemeneia i la roca es fa molt bona ( forats inmensos rotllo “secretivo”), es pot col.locar algun friend gran i arribar a la reunió dins d’una mena de coveta.
Allà hi ha el pot de registre.
Ll5: A1+/Vº o 6ª+. Ojo amb la sortida de R i algun clau que queda precari, fins i tot el company va fer un pas d’una microsavina. Més amunt hi ha una corda que penja, lligada en uns joncs i un burí...la sortida al cim és molt trencada i fa por(IVº/IV+). Aquesta tirada la va obrir el company i la vaig encadenar de segon amb la motxilla, el pas dur és a l’inici, la resta es txunga per la mala roca.
Respecte al material us recomano dur MOLTS CLAUS mitjans i grans, sobretot U i V, algun Bong, falques per estalviar ferro, un grapat d’universals grans i algun (pocs) claus petits. Friends ( un joc i algun de gran repetit) i algun tascó ( bicoïns de petits a migs).
Si aneu amb corda simple mola dur una auxiliar per tal que et vagin passant material (especialment si aneu en lliure).
No oblideu la gíndola i el casc i calculeu almenys 7 o 8 hores ( nosaltres en vam trigar més...).
L’època bona seria a mitjans de primavera i l’accés còmode el del Pas del Príncep o Coll de Porc ( abans hi havia una canal directa però no sé com deu estar ara...), i seguir pel sender que passa per sota dels Aurons i va a Ecos. Hi havia alguna corda sense complicacions.
Molta sort, salut i a tibar!