Lluna Vagabunda lluna

Ahir vem anar a repetir aquesta via... Fantàstica via plaquera, reequipada amb parabolts, reunions rapel·lables. Màxim obligat 6b, roca una mica roma i pulida en alguns trams, típica de la zona... En el reequipament no han tingut massa en compte el fet d'anar en lliure..ja que has d'anar llegint la roca, fent sovint zigazagues sense fer-hi gaire cas per on va la línia de xapes. També podrien haver tret els spits i burils per netejar-la de "ferralla", ja que hi han xapes molt juntes...
Vem trobar-nos una corda abandonada a la penúltima R, i la vem recollir, ja que estava tota liada amb la reunió...Mola deixar-ho tot net, per mantenir la màgia de la muntanya

PD: ( Aproximació ) Vem accedir a peu de via a través de l'aproximació proporcionada pel nou llibre de Luichi & company, la qual posa continuar pujant en direccio l'agulla estasen després de passar el coll del miracle. Doncs malgrat que la canal està amb cordes, és més recomanable, fer l'aproximació passant per sota de les parets, ja que aquesta canal és molt vertical i patinosa..
Tot s'ha de dir que l'aproximació fins a coll del Miracle, és més recomanable pujar des d'unes escales de ciment amb marques blaves a peu de carretera, just abans d'arribar a la Creu Regató. I continuar amb les marques blaves, passant per unes cadenes i escales de ciment ( drecera del miracle ). Aquesta aproximació és més dura, que accedir per can maçana o creu regató, però molt més ràpida, gairebé t'estalvies 30 minuts... En el llibre de l'hita aconsella aquesta aproximació i potser és la més recomanable.

Salut i bones escalades
Ascensió realitzada per Ferran & Isra



Edited 1 time(s). Last edit at 08/15/2007 11:39AM by escalatore.

Recalcar que la canal de baixada és un perill sobre tot quan ha plogut ja que es converteix en una autèntica pista de patinatge sobre fang. A més de que està bastant malament.

Resaltar també que ens va caure un desprendiment considerable de dakt de la canal mentre ens estàvem preparant a peu de via. Un terrabastall fortíssim ens va deixar parats perque no ho acabàvem d'entendre. Un núvol de pedres ens va fer entendre la realitat. Afotunadament tenia un arbre al costat i vaig poguer enfilar-m'hi a dalt però l'Isra no va tenir més remei que arrambar-s'hi a la paret i la veritat és que l'àngel de la guarda va fer una bona feina. No sé si es va desplomar una llastra o van ser les cabres però el desprendiment va ser bastant gran tenint en compte que estem a Montserrat. De fet aquestes coses només les havia vist als Alps.

Si ens hagués enganxat a mitja baixada el final podria haver sigut molt pitjor.

MOLT AL TANTO.

Sobre la via més detallets:

Fins dos quarts de tres o les tres no hi toca l'ombra i com no bufi el vent PODEU FLIPAR (com nosaltres).
Tenint en compte que ens vam menjar els dos primers llargs amb sol personalment el segon llarg el vaig veure molt difícil per ser només 6c i el cinqué llarg per ser 7a el vaig trobar més fácil que els anteriors 6c. La sortida de la via, el 6a+, a vista és dificil. has de pujar bastant a la dreta de la xapa. Mola portar doble corda.