El primer llarg començo per la CESA. Continuo per la Kung-fu per equivocació. Per sort els de Sant Benet m'avisen i rectifico però un cop a la CESA em cago al budrier i com que m'estic reconciliant amb les expansions a la dreta veig una tricotada de parabolts que no puc resistir. Cap a ells flanquejo (Vº). Salvat. Era la Yeti.
Del que vaig fer, la CESA molt fina. La kung-fu poc vaig tastar però desprès del segon parabolt o el tercer, ¡ja no es veia res! La Yeti, molt maca i poc obligada. Si forçem en lliure ens sorprendrà la cuantitat de forats ben macos per fotre tots els dits (segons la topo 6c+). Pels clàssics va bé portar algún tascó i plaquetes recuperables i els estreps.
A dalt em va pillar una nevadeta en plan patagònia.