Aquest accident va succeïr a la RASCA d'ALASKA, una de les cascades més "facils" del sector (ROQUES NEGRES), i de bohí en general.
Aquesta cascada és de les primeres en apareixer al sector i de les darerres en desfer-.se, a la esquerra de tot. S'hi accdeix en 10 minuts des de la pista que mena a la presa. Des de la mateixa base comença amb un tram arrampat on et pots protegir, un curt ressalt entre 75 i 85º ( depèn com hi entris) i passats els preimers 5- 8 metres inicialsd, la resta dels 30 que deu tenir són entre 45º i 55º de gel amb més o menys consistència.
Generalment s'hi va a escalfar, a acabar el dia o a iniciar-se, o quan les condicions no són les adeqaudes en altres sectors...totes aquestes circumstàncies convergeixen en un fet: menor atenció...
Sovint s'acribilla ( en funció de la experiència), el ressalt a cargols, però el canvi de rasant costa més de protegir i sembla més practic "sortir-ne" a pèl. UN cop a la rampa, la baixa dificultat invita a fer metres...
EN RAMPA, i gel dur, encara no sé perquè, però he vist més relliscades que en alguns ressalts on es va al límit ( ens sembla menys important anclar correctament els piolos o verificar que els crampons mossequin com cal? A mi m'ha passat...), si tenim l'assegurança lluny aquests errors poden ser fatals ( com a les vies facils de roca menys protegides). Aquest fet ens hauria de fer pensar i corroborar plenament el que diu en Ferran...!
I en el gel, facil o difícil, sempre lamàxima de intentar per tots els medis NO CAURE...
Pd: i el condol pel company, de la collade stcugat...