No teníem cap referència d'aquesta via quan vam decidir ficar-nos-hi, només la ressenya del llibre del Miquel Blanco. En el segon llarg ja veiem que la via ens farà suar. S'ha d'escalar, passos de mà-peu,una curiosa aixecada d'una savina, roca dubtosa en algun punt, dubtes de per on va...Val més portar més material del que posa: friends 1 i 2 i aliens mitjans. Vam dur el 0.75, els aliens petits i els tascons i els vam fer servir. Ah! el company duia una ungla que li va anar bé. El 6b que em va fer patir més va ser el segon, tot i que em va sortir, en canvi, els altres dos són més durs en lliure.

Uei que guai que aneu repetint aquestes vies orfes de la comarca. No tot han de ser vies politicament correctes i amb les regletilles raspatllades i clecades.

jijijii Anna! ets una crack!

M.Blanco.