ens pensavem que era una ascensió molt fàcil i preteniam fer alguna via fins al cim. al final, però, va resultar que la grallera per si sola, ja donava prou guerra.
la neu no esta transformada, de manera que hi ha passos on al primer li baixa tota la neu i el segon ha d'anar més per roca. l'entrada a la canal és una xemeneia d'uns 30m amb algun pas agònic (no estem acostumats a ai´`o d'escalar amb punxos als peus), despres d'unes rampes i algun resalt en el que millor no desencorda´-se, ve un nou mus jost abans de les rampes de la grallera. tot i que aquest es pot equipar millor i te més canto que la xemeneia, es força desplomat a la sortida i a més la neu que hi ha al final marxa. d'aqui fins la sortida de la canal son rampes més o menys tiesas amb una neu no molt estable.