RESUM
Via al.lucinant, molt mantinguda en la seva part superior. Els tres primers podrien obviar-se.
Tant difícil com bonica, el grau no és "marciano" però sí dur, com a tot Montrebei. Fent amb solvència el 6c pots passar en escalada combinada, o gaudir de la via si domines el 7a. De segon i amb 6c, a disfrutar.
Pot sortir en un dia llarg (nosaltres vam estar 2 dies) si dus una bona ressenya (llargs 7, 8 i 9 perdedors) i saps el material.
Material: joc tascons, 2 jocs aliens (verd, groc i vermell), 10 o 12 pitons (4 universals, 1 acanalada, 1 U, 1 V mitjana faders, 1 V retallada, 2 V, 1 plàtan, 1 minibong), camalots fins el 3 (duiem el nº4 posat al 2on llarg), alguna falqueta de fusta, estrep, i ganxo opcional.
salut i sort
DESCRIPCIÓ
Primers 3 llargs: rostoll, roca cutre i lletja pero no massa difícils. Grau encertat segons la ressenya.
Feixa collonera que puteja amb el petate i cordes.
Repisa genial per dormir 20 mts per sota del punt més alt de la feixa. Val la pena equipar els 4 llargs posteriors i baixar a la repisa a sobar.
Aquí començarà la Totxaires de veritat: plaques verticals sobre roca gris o groguenca, de calcari immillorable Un mar de pedra on cercar l'itinerari esdevé l'autèntica dificultat, i assegurar-se mentre escales en lliure un art que no està a l'abast de tot-hom.
Llarg 4rt: Comú amb la Cade, em sembla 6c o 6c+, però els parabolts tranquilitzen i la reunió també en disposa.
llarg 5è , de 6a+. La tirada pot protegir-se bé amb aliens i tascons fins arribar a una placa llisa. trobareu una V (era meva) i amunt, 6a de placa durant uns metres fins trobar una entosta amb 2 spits de reunió.
Llarg 6, 6c/1pas Ae. Marciano, 4 spits bastant a prop on cal fer sèptim per caçar-los. Sortideta en placa molt bona fins una reunió justeta de dos pitons . Sabineta a sobre per reforçar-la o eliminar el factor de sortida.
Llarg 7, 6a+, placa i fissures. Sortida en placa flanquejant horitzontalment a la dreta, fins una fissureta amb sostret en roca cutre, on tens el pas difícil. Amunt per un diedret i travessa cap a la dreta, saltant una entosta. Més a dreta trobes una reunió amb un spit, justa. Un parell de claus, tascons, aliens i camalot del 3 protegeixen raonablement el llarg, i dos pitons cutres reforcen la reunió.
Llarg 8 , llarg clau de la via gradua 6b…
Amunt desploma, i a dretes apareix una placa gris i perdedora tipus peladet. Pots aprofitar un spit de la R com a primer seguro, i res més. 10 mts de travessa, coloques un tascó miserable, i cal seguir a la dreta. Trobes un tascó abandonat pujant uns 2 mts. D'aquí es planteja un dubte: o seguir per la ratlla on és ara cap a esquerres, o assolir la ratlla que té 4 mts més amunt des d'on també pot seguir-se cap a esquerres. Cal agafar la de dalt. Abans cal pitonar dos cops, i travessar un tros llis que dona accès a la ralla de dalt. Travessa uns 12 mts a esquerra i reunió d'un spit, a reforçar amb 2 pitons.
Llarg 9: un altra 6b+. placa amb alguna fissureta discontínua, i com quasi sempre roca al.lucinant. Arribes a un punt, després de xapar un clau fixat, on cal anar a esquerres -molt difícil- en una escalada exposada. D'allí cal seguir amunt per una placa compacta (extraordinari) fins reunió al peu d'una fissura. R amb un spit protegible amb dos pitons a colocar.
Llarg 10, 6c. Fissura estreta, genial i vertical, molt mantinguda fins arribar a un spit on cal sortir a dretes, i remuntar una llastra. Llarg protegible amb mitjans nets, on afegiré dos pitons. Acabes en una reunió al mig d'una placa gris, de dos spits i un tercer allunat a dretes que no serveix (adivino que hi van muntar l'hamaca)
LLarg 11, 6c. Travessa a esquerres, descendint de la reunió 2 mts, per roca gris i compacta. Ben graduat i molt bonic. Condueix fins la Cade, per on surts en 4 llargs barallant-te amb el petate.
Poden empalmar-se els dos primers de la Cade.