Propuesta de nueva graduación de artifo

SantiLlop Escribio:
-------------------------------------------------------
Cualquier A4 actual puede
> convertirse en un A1 si se tallan agujeros para
> ganchos o plomos cada medio metro. ¿Que aportaria
> eso al escalador que lo realizara? Desde mi punto
> de vista, nada. Demostrar sus propias limitaciones
> y desvirtuar una ascensión para todos los que
> vengan detrás.
>
> Demasiadas veces se adaptan los itinerarios a las
> posibilidades de los escaladores, con el
> consecuente perjuicio posterior. Si préviamente se
> tiene una información más ajustada a la realidad,
> las probabilidades de tener que recurrir a muletas
> para poder pasar seran menores. Y si tambien se
> incluye la metodologia ètica con la que se ha
> realizado la ascención debería respetarse.
>


Em quedo amb aquest troç.
Personalment trobo molt important que la roca sufreixi els minims cabvis possibles, dspr´s que un escalador es menteixi o no això només li ha d'importar a ell i al seu patetisme per ferho. Tot i que TOTS ens hem donat una via encadenada quan potser no tocava, cert?
Gracies rokiski i santi per les puntualitzacions. I rokiski si et surt el nom dun colega a mode de dislexia es que potser ja et toca fer-li un toque i quedar per fer la cerveseta eh... :P

> Hay tema para el debate, y siempre lo habrá. La
> libertad lo permite, solo se necesita respeto.
>
> Salut i tàpia

En LLuís ha dit: "Crec que falta aventura, ho volem tot mastegat". L'escala actual funciona i la nova proposta, personalment, crec que va massa enllà. L'escalada és incertesa, hi ha un espai molt important per a la improvisació. Trobar l'itinerari, perdre's, fins i tot fent artificial, no saber ben bé per on es fa el descens, ni si el material que portes és el més adequat. Haver de pensar una mica més abans de fer la motxilla. Pujar, baixar, anar fent esses per la paret per mirar de trobar-li el punt flac al llarg. Aventura, senyors/es. Les certeses, per a l'escalada esportiva (i amb prou feines). A l'artificial s'hi arriba poc a poc, no crec que els joves necessitin més informació, simplement és que a tot hi volem arribar molt ràpid (per això fem cursets de tot i de massa..)

No conec cap escalador amb experiència que no li peti de tant en tant un plom.. i vosaltres, en coneixeu algun?? Penso que un A4 no perd força si el fas a base de ploms. A mi m’agrada passar amb tota mena d’invents, sí, sobretot tirant de fustetes, però la moda que els ploms són menys autèntics... A mi em fan pànic: molt millor un llarg sense ploms que una cremallera terroríca d'incerteses de plom incrustades en no se sap quin foradet... Per què els ploms són menys autèntics que la resta? Això és fer la puta i la ramoneta.. massa conversa de refugi i cotilleig; que amb l'experiència és una de les coses que, si no vigiles, se t'acaba menjant l'olla. Semblem marujas criticant a les veïnes...

QUANTES estones per parlar, garlar, cotillejar i, sobretot, per JUTJAR que tenim els escaladors... quan purista més papista que el papa.

Sempre he defensat l’escalada sense expansions (l’he practicada en la mesura de les meves possibilitats i on no arribo, no arribo, no ho escalo o directament em despenjo de la via cagant-me en mi mateix). He estat molt crític amb segons quines històries i sobretot amb els reequipaments (ens estem carregant el nostre passat amb l’excusa de la seguretat).

Què li estem fent a l’artificial? Primer les clàssiques que hem de renovar en ares de la seguretat i del gran públic i, ara, li toca el torn a l'artificial. Però és que per definició l'escalada és incerta, insegura, difícilment sistematitzable. Un cinquè és sempre un cinquè? Imagineu-vos un A3+... Cal especificarel número de passos insegurs, les peces que s’han de col•locar a cada pas o deixarem una mica d’espai per la improvisació i la incertesa? o acabarem fent ressenyes amb instruccions d'ús.

Bé, doncs jo si q sóc dels q pensen q un artif a base de ploms és si menys no, més senzill. Crec q més q res és per la ètica, jo intento de ficar qualsevol cosa avans que un plom, trobo que hauria de ser l'ultim recurs del pedalero, no se si perd autenticitat o no, el que està clar és que pot arribar ser molt sistemàtic i monòton, a més de contaminant, sino per exemple el viatge sentimental, crec que es tota a base d plom, plom, plom, spit, plom, plom, plom, spit, plom... està clar que no hi deuen haver gaires més opcions allà, peró...
trobo que són molt més complertes i maques les vies del tipus stratos, on s'ha de portar de tot i trancar-s'hi el coco per colocar cada peça, no?

per altre banda, la nova graduació: com ja s'ha dit més amunt, crec ha de ser una cosa senzilla i pràctica, que doni info rellevant i et deixi a interpretar altres aspectes mes subjectius. No fa falta saber-ho tot abans de pujar. A més trobo que és un dels plaers del artif, encertar-la amb el material i la liniea. És una mica com lo dels 4-5 claus variats, a montserrat deran útils uns, a vilanova uns altres, hia narieda els q queden, no? crec q tothom amb l'experiencia i la info q actualment corre, ha de ser lo suficientment astut com per saber triar i tenir un criter més o menys adient.

Això de les noves generacions... tinc 23 anys i NINGU m'ha ensenyat a fer artif, a mesura q un va fent classica, i paret, i friki, i bloc, i gel, es van adquirint coneixaments i tècniques, poc a poc vas veient com va el cotarro i decideixes quins riscos vols assumir. PUNT.
El primer dia q es fa friki quanta gent prova un 7º? pos de la mateixa forma un s'introdueix en un A1 de tascons i friens, i llavors fa algun A2 clavant alguna peça, i algun paset de plom posat o ganxo senzill... i mica en mica s'omple la mica.... Ning´va a provar el Mirall o la cripta avore si sona la flauta, no fotem... És un tema q s'està allargant massa, com aquest post.

salut i tàpia

pedalerooooossss!

Hahhaha! Com mola calentar-se el cap! ( i jo el primer).

PLOMS: Per mi formen part de un aspecte ETIC o ESTIL...és la eiuna més facil de col.locar, i per tant la que col.oloques quan ja no hi ha una altra alternativa...per contra tampoc és qüestió de convertir un A2 de ploms ( foradets adequats i facil colocació), en un a3 de gantxos i puntes de micropitó...crec que l'artifo és una de les disciuplines on s'aplica la RACIONALITAT i la EFICIÈNCIA..és com si en una via de friki es digués que és un 8a de bidits, que si el fas amb monodits surt 8a+/b i si et saltes els cantos de dreta et surt 9a...

Es tracta de pujar de manera que amb el mínim de expansions la cosa quedi el més sòlida possible no? evidentment si hi ha un bon buco per un bong el plom hi sobre..però en canvi en un minillavi rom on falcar és un exercici de fè..igual el plom recolza perfectament...

realment moltes vies amb molts ploms s'han fet "apurant" amb molts menys..al mateix Mirall en pots dur 200 o 15 ( com l'Alsina)..tot depèn de la destresa de cadascú...altrament els ploms són costosos, poc reutilitzables i eines de progressió, no de seguretat..pel qual se suposoq ue l'escalador els usa com a recurs escàs i quan ja no pot col.locar res més...

En quant als graus...no crec que es tracti tant de CANVIAR les graduacions sinó de posar en comú els graus de les vies..i això és molt difícil per dos factors:
a): Les vies han anat canviant amb el temps i segueixen canviant. No és el mateix al Còsmica COSIDA a claus ( podria ser A1), o que la hagis de anar tu equipant. Igualment no són iguals de roms molts bucos de l'aeri on ara les falques ja fan més iuiu, que segurament quan els forats "mossegaven" i fins els ploms quedaven millor.

b): No hi ha una HOMOGENEITAT de cotacions. he fet llargs de A1+ inhumans i en canvia A3 que vas corrents, gairebé en la metaixa via!!! Paral.lelament potser cal tenir en compte la ROCA..igual un A3 a Violanova té curro però és menys tècnic que a Montserrat, on t'has de exprémer més el cervell...

¿Així com en l'esportiva..hi ha un inventari de vies d'Artificial-esportiu? Un llistat de referències on basar-nos? crec que és diferent una via amb la fillosofia de estar oberta en Artifo ( la CAsa del Misteri, Rumor de Céfiro, Lady Fantasia, Viatge Sentiimental..etc) que una via amb artifo esporàdic ( per dur que sigui)...

no sé..pensem-hi...

Per en Ramon Soloso:dedueixo per lo que dius que no has fet el "Viatge sentimental",t`informo que no es com tu ho pintes(plom,spit,plom etc...)s`ha de falcar i molt, el que si pot pasar es que amb el pas de les cordades els foradets petits petin i no es pugui falcar,resumin:NOMES FINS LA 2ª REPETICIÓ D`UNA VIA POT SEMBLAR A LA DE LA PRIMERA ASCENCIO,DERSPRES LA PROPIA VIA ES DESVIRTUA(a pitjor:tot trinxat o a millor:forats mes grans per aliens)I PER TANT EL GRAU ES DIFERENT.Això no es un dogma,es la meva humil opinio....
Santi:Dacord al 99% de lo que dius,pero la proposta de graduació es el 1%...
Bullarolas:si tots els artificieros fossim com tu,l`escalada aniria millor....(ho tens clar!!)

VISCA CATALUNYA ARTIFO!!!!!!!!!!!

trankii.... com mola bona reflexió trankila de tant en tant. Racionalitat i eficiència: totalment d'acord. Hi afegiria risc just, és a dir, risc mínim o a voluntat del primer ascensionista i dels repetidors. En la primera cadascú tria fins a quin punt progressa sense expansions. Una expansió en artificial tècnic implica un tornar a començar les dificultats pq sovint representa una assegurança 100% bona. En el risc cadascú tria fins a on vol jugar-se un accident dels de veritat. A qui li agradi el clean, endavant. D'aquí a convertir-lo en dogma de fe hi ha un salt, però l'escalada evoluciona i qui vulgui convertir un A1 d'extrapans en un A3 o més de tasconets de coure i altres assegurances precàries per l'estil, doncs endavant.
Personalment crec que el material hi és per ajudar. Als EUA els encastadors més moderns han ajudat a fer la profgressió més ràpida: res milllor que minitascons i alines on abans hi anaven pitons, però si el llarg és jodidamente emocionante, un pitó de tant en tant ens pot estalviar una visita a l'hospital...
Penso que queda clar que no podem pretendre homegeneïtzar les graduacions. Les coses canvien i no podem fixar uns graus. La graduació sempre serà orientativa, una referència a tenir en compte en escalar una via, però que sempre ens pot donar sorpreses (agradables o no tant). Paca, l'1% que no encaixa és molt 1%, totalment d'acord.. Ara bé, exageres un pèl, eh. Fem el que podem, però no n'hi ha per tant. Penso que de vegades com més difícil queda una via, menys possibilitats que la gent hi disfruti. Les teves festes en això són un exemple. Una bona festa per disfrutar amb l'equilibtri just de dificultat i diversió. Per això es repeteixen tant. Tenen bona fama pq t'ho passes pipa amb el martell i tota la pesca.

Salut i escalades i unes canyes

nomes en algunes "festes"....la majoria de festes tenen les dones fredes i la birra calenta....

Si he de ser-vos sincer cada cop miro menys les resenyes i les graduacions i en fixo més en el traçat de l'itinerari, l'entorn i en qui i com ha obert la via. Si tot em cuadra intento repetir-la carregat com un ruc i d'acord amb la meva própia ètica. Si puc pasar sense posar ploms o posant-ne els minims millor, independentment de com s'hatgi fet anteriorment. Tinc molt recursos i traça per poder fer falques de menys de 2 cmts i encara que facin por, per mi m'omplen molt mes que posar un plom, que certament quedara mes sólid i tardaré menys en col·locar. però prefereixo la falca, la trove mes neta i respectuosa amb l'entorn.
Volviendo al tema de la propuesta. Ya comenté en su dia, que la gente que estamos más metidos en el artifo no la necesitamos. Pero hay que pensar en los demás y aclarar que dificultad y exposición no es lo mismo. Y por tanto deberia reflejarse en la graduación. Las últimas tendencias en escalada en libre de alta dificultad ya lo estan considerando así, y aparte de la dificultad técnica incluyen el grado de exposición (posibilidad de autoprotección incluida).
intentemos entre todos, tras la reflexión correspondiente, aportar un granito de arena y mejorar lo existente. Si cada vez se hacen cosas más difíciles, porqué no lo refleja la escala de graduación. Luego pasa lo de siempre y que todos hemos sufrido en un A2 se puede encontrar de todo, desde algo facil (porque esta equipado por ejemplo) hasta algo super expuesto (porque son piezas superviejas y con mala caida).
Algunos de los V+ de principios de los años 80, al abrirse la escala de graduación pasaron a ser 6b.
No hay que tener miedo al cambio, porque en definitiva lo que cambia es el entorno, no uno mismo. Y el grado no deja de ser una referencia aproximada, que cada cual interpreta según su punto de vista própio. Por lo tanto cuantos más grados haya más fácil será clasificar. Evidentemente serà necesaria una recotación de algunas vias que sirvan como referencia y patron de conversión, pero creo que cuanta más gente participen en ello mayor nivel de consenso habrá y el resultado será mejor.
Saludos a todos:)-D