curso de iniciacion

curs o no curs... home al costat de penya com l'oriol el cert és que s'aprèn moltíssim. Suposo que no cal haver de descubri la roda cada cop. I òbviament s'ha de pagar alguna cosa, ni que només sigui per a l'assegurança; jo et prometo que no m'enduc a escalar ningú que no estigui assegurat. Que això és fer el joc a la federació? No t'ho nego pas, però és la manera més ràpida i senzilla que conec.

Sóc un simple principiant, i sé que he d'aprendre moltes coses, i sé perfectament que per aprendre-les he d'estar al constat de gent que sap el què es fa. De manualillos i de revistetes també n'he vist un munt, però l'únic que hi he trobat són flipades, vaja que no crec que m'haguin servit de res.

Jo si hagués de començar m'apuntaria de cap a un curset. És la forma més segura d'entrar amb bon peu en aquestes pràctiques, a on pots perdre la vida per una tonteria.

Practicant és com se n'aprèn, i l'única manera de practicar que conec és tenint algú al costat que et vagi posant en envidència els errors que comets.

A títol personal dono les gràcies a totes aquelles persones que m'han ensenyat el que sé.

Oriol, està clar que tens vena d'escriptor, potser una mica massa melodramàtic pel meu gust, però s'ha de reconèixer que tens raó: tots els que hem anat d'autodidàctes hem fet alguna animalada que podría haber costat cara.
Un bon curset no te preu (si està ben fet, clar!).

Estic completament d'acord en que la millor manera d'iniciar-se en l'escalada o simplement aprofondir en conceptes bàsics i tècnics és la de fer un curset. Totalment d'acord en que tant sols mirant al nostre voltant qualsevol dia d'escalada (tant la gent q fan IV com la que fa setens) trovem errors i a vegades greus. També estic d'acord en que els monitors fan una feina pràcticament altruista i de gran valor, a vegades. I aqui és on jo sóc més crític.
Sempre sent respectuós amb la gent que perd (o inverteix) part del seu temps per ensenyar als altres, crec que hi ha gent que no hauria de donar aquest cursos. No ho dic pel fet de que no tinguin la titulació, sino pel fet que moltes vegades és gent que no té prou experiència, o bagatge. Moltes vegades m'he trobat amb gent que ha fet un curset, que tenen un potencial increïble però en canvi els han anul.lat com a escaladors. Em refereixo a que els han ficat molta por al cos, massa! (sovint per la pròpia inseguretat del monitor).

En teoria, per mi, quan un fa un curset, és pq a la fi d'aquest sigui capaç d'escalar per ell mateix sense cap monitor al costat. I en els casos en que els monitors no són competents, els alumnes ho pagen. Quan acaba el curset a molts no els treguis de la deportiva, pq fer més de dos llargs els fa pànic.
Aquest aspecte dels cursets és l'únic punt que a mi em preocupa. Fins al punt d'haver recomanat a gent de fer un curset en un lloc i no en un altre pq se que del primer en sortiran amb confiança i ganes de fer coses i del segon tan sols sortiran sabent el que cal saber però acollonits de fer res pel seu compte.

bueno mira ya veo que te ha sentado mal,no hacía falta que insultaras tanto ,al fin y al cabo yo sólo te he llamado buitre,de todos modos te pido perdón por generalizar y que te hayas sentido identificado,pero supongo que en el mundo hay de todo ,gente que intenta aprovecharse y gente que lo hace por hacer bien como parece que lo haces tú,de todas maneras yo me acerqué el otro día a un club ,el club peñalara y parecía un club serio pero tenias que pagar 40 euros de entrada si eres menor de 24 sini mas+15 euros cada mes +obligado estar federado para participar en los cursos +un extra por los cursos y +lo que te cueste el alquiler del material,total puede que a ti te parezca muy poco dinero pero yo y muy poca gente nos lo podemos permitir así que a mi no me queda mas remedio,y lo hago yo ,no lo aconsejo a nadie,que apuntarme a un club universitario donde haya gente en mis mismas condiciones y aprender eso sí mas lentamente .bueno un saludo y hsat otra

Nacho,

TIENES RAZÓN. Actualmente los cursos “mínimamente oficiales” vienen costando hasta 250euros y esto no es un precio precisamente Popular.

Aun así, y es lo que os queria transmitir quizás con demasido sentimiento; se trata de unos la necesidad de adquirir unos conocimientos para empezar a escalar que dificilmente se adquirirán de manera sólida y correcta a través de amigos*.

*como os explique, escaladores de toda la vida, con difíciles y reconocidas ascensiones y monitores en formación , seguimos cometiendo una serie de errores que, en caso de coincidir con circunstancias de riesgo podrian perfectamente producir accidentes.

Aunque no estoy vinculado directamente a Federación, sí a un Cenbtro Excursionista que intenta poner bastantes medios y esfuerzos para crear una Escola de Muntanya donde formar instructores y cursetistas bajo unos criterios homogéneos.
Ciertamente, por una parte, és imposible transmitir el coste de un instructor directamente al cursetista, lo cual a veces hace que este “voluntariado” que en cierta manera se ejerce no resulte del todo profesional.
Paralelamente el mercado aún no ha percibido que para escalar ( y más en el número y frecuencia que se hace hoy en dia) implica unos conocimientos básicos que transmitiéndose “del boca a boca” acaban disolviéndose y convirtiendose a veces incluso en peligrosos.

La escalada, no lo vamos a negar, es un deporte de riesgo, y en una actividad sin regulaciones, reciclajes, formación exigida, etc...No sólo podemos hacernos daño sinó hacer daño a otros. Todos los deportes de este estilo , me repito, en los que pienso ( submarinismo, paracaidismo y sus derivados) exigen superar una serie de cursos y horas de préctica que, te aseguro, cuestan mucho más.

En Barcelona, en la Fuixarda ( una zona urbana de escalada) inclusio se ha hecho, por parte de voluntarios, formación in situ, sobre los peligros de la deportiva ( ya ha habido accidentes en un rocódromo de 15 metros!!!), puesto que no queremos que nos cierren la zona.
Una opción és, almenos, la de dirigirte a centros o asociaciones modestas para ver como están los precios ( en general la inscripción, cuotas mensuales y seguro federativo en cualquier asociación de cualquier tipo existen...).

No voy a decir que sea barato, aun así, ( es broma pero no inexacto) a mi las pelas se me van en fiesta, birras y, como no, la hipoteca. No nos conocemnos y me parece idiota por mi parte juzgar la condición económica de nadie.

En cualquier caso yo empecé escalar con un cursillo ( a los 13 años, o sea que mucho no pillé...) y después fui tirando de manuales...como todos
Ah, te pido de nuevo disculpas por mi tono apasionado, supongo que a tenor de los argumentos cada cual hará lo que mejor le parezca.
Y ante cualquier duda no os corteis en plantearla en fórums como éste y seguro que teneis respuesta.


Saludos y escalar!!

Trobo molt interessants bastantes de les aportacions que es fan en aquest fòrum en concret, felicitats als seus autors.

Però mecagundéu, em sembla que a qui més li cal llegir aquestes coses (un sevidor, per exemple) quan veu les piades tan llargues li fa mandra llegir.

Aquesta piada només vol ser una observació.

Salut!

Tens raó Willow
Procuraré ser més escuet. De vegades, ho confesso, se me'n va la mà.

Oriol

Buenas gente. Dificilemente se pueden encontrar dos opiniones opuestas y verdaderas (desde mi punto de vista) como las de Oriol y las de Nacho, pequeñas excepciones aparte, claro está.

Oriol, yo tambien soy instruccor voluntario de un centro, cursillo por parte del grup docent de l'E.C.A.M (escola catalana d'alta muntanya), Te doy la razón en que el 90% de las veces la gente hacer barbaridades y nosotros en estos cursos unificamos criterios e intentamos transmitirlo a quien quiere aprender. Visto de este modo me parece perfecto, una buena idea donde las haya. QUE SEPAIS, que como dice Oriol, hemos desembolsado un dinero y YO, en mi CENTRO personalmente me lo he pagado todo YO, y si impoarto un curso no cobro NADA, ni siquiera dietas, es decir, NADA DE NADA, y el material lo pongo YO nuevamente. Otra cosa es lo que estoy entreviendo en algunos comentarios, porque si se imparte un curso mi entidad no ve NI UN DURO, el trámite y diploma oficial de la FEEC se le paga a la FEEC y el club ni pincha ni corta, asi que si alguno paga más de la cuenta es porque alguien está engañando (al menos mi club funciona asi).

Yo en primer lugar, decir que aprendí de un amigo, me enseñó (si llevas años escalando sabrás que no se aprende todo en los cursos, nunca vi en ninguno reuniones precarias como las que te encontrarás en la montse, buriles petados, etc) como pudo y realmente lo mismo que digo una cosa digo la otra, aprendí mucho más de mi amigo que de cualquier curso, porque un curso simplemente te da unas bases y pricipios básicos para empezar a escalar (cosa que, apunto y repito, me parece bien, aunque no la única solución) Oriol.... no me digas que el curso de "escalada I" de la FEEC que costaba, 40.000pts era? Yo personalmente lo veo desproporcionadamente caro para las báses que enseñaban. No podemos negar que hay encontramos un interés meramente económico por parte de la federación en vez de un interés revitalizar una inexistente y carencia de conocimiento actual, promocionar sabiamente este expléndido deporte/s (escalada, alpinismo, barranco, etc) Leido lo comentado por nacho entreveo un interés que no va por el buen camino ciertamente.

Mirad, partimos porque "la federación somos nosotros, los federamos" (palabras textuales del president de la feec Anton Fontdevila), si estuviste en la entrega seguramente lo oirias, y esas "sabias" palabras quedan muy lejos de la realidad, tanto en el interés didácticos de sus federados, como intereses de éstos y sus montañas (piénsese en ampliaciones de zonas de esqui, edificación masiva, el tan arduo tema de Aigües Tortes, etc)
Básicamente una federación (todas, la verdad) que te prohiben hacer VIVAC aqui mientras dejan contruir un HOTEL allá. (dejemos por ahora este tema colateral)

Más allá de todos estas opiniones en un pais democrático voy a decir lo más importante de todo, algo que todos sabemos y en el fondo nadie se para a pensar:
La seguridad la pone uno, con o sin curso, existen manuales, gente con la que debatir, foros donde preguntar, todo un mundo de información en nuestras manos, SEAMOS CONSCIENTES Y RACIONALES, todo el mundo sabe que escalar es un deporte de peligro y se necesitan unas bases, ya sea por curso, por amigo con experiencia o manuales, si no sabes algo, pregunta, si crees que lo sabes todo, estás equivocado, sigue preguntando y mirando siempre dos veces lo que haces.

Buenas escaladas y ante todo, sabed donde os meteis y lo que haceis.

Rocabilly

PLenament d'acord amb tu, la pràctica i l'aprenentatge sobre el terreny és essencial.

Respecte als preus tens raó en que sovint són desincentivadors, el que passa és que una cosa és el que ens agradaria i l'altra el que costa el temps de la gent ( no sé quant val l'hora de monitor de snowboard o de ala delta...).

respecta a la teva advertència de la consiència del perill en que s'incorre i la autogestió del mateix TAMBÉ totalment d'acord.

Jo diferencio entre risc ( una probabilitat) i PERILL ( un fet consumat). Són apreciacions personals.

El risc és una`probabilitat estadística que s'incrementa o decrementa amb un conjunt de circumstàncies que nosaltres promovem o evitem. Moltes vegades el no coneixer aquest risc ( falta de formació), provoca un perill que és el que acaba causant l'accident.
TOTS els escaladors estan en situacions de risc però no tots estan en perill o actuen de manera perillosa.

Gestionem correctament el risc i evitem el perill. Cadascú sabrà com.

Salut llibertat i a escalar!!!

Està clar que per inicar-se en l'escalada s'ha d'aprendre un seguit de coneixements totalment imprescindibles per prevenir els perills que comporta aquesta activitat. Aquests coneixements es poden adquirir de moltes maneres. Els cursos han estat des de fa molt temps una de les millors maneres. Hi ha molta gent que els imparteix altruistament, cosa realment lloable, però això no és pas una obligació dels instructors ni un dret dels que volen aprendre.

Tot instructor ha hagut de cursar un seguit d'ensenyaments, ha hagut de passar unes proves, ha hagut d'invertir temps i diners per tal d'augmentar la seva experiència i el seu bagatge professional...

Aquest fet és comparable a qualsevol altra professió, o més concretament als instructors de tots els altres esports. Els monitors d'esquí, de tenis, de golf, tècnics de fitness, monitors de natació, entrenadors de futbol, bàsquet...tots cobren o tenen la possibilitat de fer-ho. Per què els instructors d'escalada han de ser altruistes?

És fantàstic que hi hagi gent que ho fagi voluntariament, però s'ha de respectar i entendre que hi hagi gent que vulgui una compensació a canvi del seu temps (com a mínim).

Jo espero que al final de mes la meva empresa m'assigni un sou, no és normal que els instructors d'escalada també l'esperin?

Tots ens gastem un munt de diners amb el mobil, amb roba, anat de "farra"...Però no som capaços de pagar per aprendre com escalar amb seguretat?



Això és una opinió, tant vàlida com la majoria de les que s'han exposat en aquest fòrum.