s,ha acabat la festa

... i fins aqui hem arribat.El passat 14 de desembre arribaba al cim de Diables despres de obrir la meva via numero 100("SAYONHARA MD A3).Han sigut 20 anys d`escalada i d, aventura ifins aqui he arribat:plego.Plego per varies raons,de les quals la principal es que no m`agrada cap a on es dirigeix el món de l`escalada,segurament no he evolucionat prou,pero tot aixó dels re-equipaments i que l`escalada perdi el factor risc i d`aventura no m`ho empasso.Com que fisicament ja no faig ni 5ºinf prefereixo deixaro.Només espero que ALTRES que tampoc fan ja gaire grau,em bes d`e destroÇar vies classiques pensin en retirarse si no son prou valents.
Pero deixant de banda els mals rollos es per mi un gran dia!des de la meva 1ª edscalada fins la ultima he al.lucinat en vertical,tant obrint com repetint i sol o en companyia he xalat com un cabró:gracies a les parets per haver-me deixat pujar!!!
I ara què?,doncs seguir gaudin de les muntanyes pero no en vertical,m`agradaria assesorar,ensenyar o compartir lo que apres en aquest vint anys d`escalades en solitari i en el tema de l`artifo:qui ho vulgui allà hi seré.
I per agrair als companys de cordada i per que els meus detractors puguin criticarme saben de qui parlen,he publicat un llibre que regalaré a tothom qui el demani,i si us fa vergonya trucar,el trobareu GRATUITAMENT a la llibreia "La Pleta" del carrer ;Mallorca de Barna.Demaneuli al Eliseu.SAAAMBBARINAI!!!!!



"PACA" (625740652)(per consultes verticals)


PD:VISCA CATALUNYA ARTIFO.

Sí senyor! amb dos collons!

Pensava en respondre o no aquest missatge... perquè personalment no et conec.. algun cop, haurem compartit alguna mirada o alguna paraula en algun lloc proper alguna via... però, sense gaire sentit, típic quan no coneixes algú.

Crec que la teva festa no s'acavat... ara comença una altra festa...
Has sigut prou valent per adonar-te del que et fa feliç i del que no..
has sapigut escoltar els teus sentiments...
ojalà tothom ho fes!!
Per això, Enhorabona.
Et desitjo Molta Sort en aquesta nova etapa, en aquesta nova festa...

Algun cop, algú m'ha preguntat, pel meu ídol alpinista i escalador.. i saps què? no vaig saber què respondre... sovint pensem en algun clàssic per la seva trajectòria.. i sempre acavo dient que realment valoro als alpinistes i escaladors que segueixen i comparteixen la meva manera d'estimar i viure l'escalda, la muntanya.. la Vida.
Més igual si fan 8è grau o V inf.

ole ole Paca, molta sort.

pd. gràcies caranorte per unir-nos en la inspiració...

Paca

Sambari nai!!!!

isa

Un saludo Paca,
Por suerte quedan tus vías, para alegrar la fiesta a los demás.
Enhorabona!!!

salut Paca:
tot pasa i tot queda, hia qui pasa per l'aigua i n'hia qui pasa per la pedra (mai millor dit) con que no sap qui soc, contesta'm al meu correo i t'enviare fotos tevas i de la familia de la festa del'amor que es va fer a Vilanova i la Geltru. t'en recordes? vinga un abraç.

No se, no se si creure'm això de que ens abandones...buenu, ens deixes 100 feines fetes (algunes bé i algunes millor), però sempre coherent amb un estil d'apertura. Simplement felicitar-te per aquests 20 anys de compromís i especialment per contribuir a la reactivació de l'artifo!!

Demà aniré a buscar aquest llibret, gràcies per la labor i espero que encara et pugui trobar algun dia per St. Llorenç!!

Sort i a tibar-li!!

Hala PACA,

Una decisió és una decisió, i l'has pres. Tant de bo tothom fos capaç de fer-ho quan cal, tot i que crec que l'amor a la pedra és quelcom que no es pot oblidar i tu n'has donat molt ( a la teva manera però això ho fa tothom no? que collons, el que importa és estimar, no odiar o envejar...).

Personalment lamento la teva postura doncs els reptes que deixes creia que mai acabarien.

Espero que les teves vies segueixin sempre igual, i si mai es fan en lliure que no s'hi toqui res.

Pel que fa a la trajectoria de l'escalada no t'amoïnis, tots plegats passem tant sols un instant en el decurs del temps, i aquest instant en portarà de nous, millors i pitjors, com sempre...l'història és un camí difícil de manipular i per sort en l'escalada regna encara certa llibertat ( encara que de vegades mal entesa o utilitzada).

TAnt de bo siguin molts els que s'apuntin a les teves festes, perquè malgrat tot LA FESTA CONTINUA I CONTINUARÂ PER SEMPRE.

Salut i vida.

Oriol

M'encanta el pròleg, la meva mare també em diu el mateix.
Llàstima que en escalada no es retiri la camiseta amb el número (com fan al basket) per que la teva l'hauriem de penjar d'un plom ben amunt amb él dorsal MD/A4. La festa continua... al menjador de casa.

No es un adeu, es un a reveure.

Olé Paka!!

Ja tinc el primer volum!! Bones les històries, properes...encara que a tu et sembli la part dolenta del llibre, jo crec que és la bona, perquè de les vies que ressenyes, je,je,je...moltes estan a anys llum del meu nivell....

Buenu, simplement felicitar-te per l'iniciativa....i si realment són 20 volums com dius, alguna aportació ecocòmica haurem de fer.....

A tibar-li!!