s,ha acabat la festa

Molt bé Paca! felicitats per la iniciativa, m'ha agradat molt!
L'escalada és molt més que un esport, estar penjat d'una paret és també una excursió vertical, una aventura i encara que sigui un tòpic, una manera de viure.

Gracies Paca pel llibre i a més per portar-me´l a casa (MTDPRA). El llibre és molt bò i es fa curt...

Ja espero a que treguis el proper volum... doncs aquest l´he engolit en un parell de tardes de lectura non-stop. Motivant i molt bò!

Gràcies pel llibre ;)

Aleix


PD: Per cert... quina tècnica utilitzes de forma general per escalar sol? Solist, nusos,...??

Cabron de Paka, si al final ja veuras com sera veritat i deixaras d´eskalar!!!
Des que vaig baixar del mirall encara no ens em vist tu i jo, a veure si ens afanyem i quedem per sopar, de totes maneres encara que potser ja no tornarem a escalar junt tu i jo mai recordare els 3 dies que vam passar junts a la vudu i les nits de rialles a l´hamaca xerrant amb el pelut i el xavi al mirall, recuerdos para siempre!!! Bueno company espero que quedem aviat i ofega la bestia interior que quan torni a sortir t´estare esperant per anar a la via del silenci!!! Salut tros de Jefe

Només he pogut acompanyar-te a obrir una via. Per a mi ha estat un honor i un privilegi, sento no haver-te conegut abans, ben segur hauríem rigut com ho he fet llegint el teu llibre. Recorda que encara no sé posar ploms.
Una abraçada i un petó molt fort.
PD. Rectificar es de sabios. T'esperem

Gràcies pels llibres Paca!, he rigut molt amb algunes històries, com amb el Juanillo cagant-se amb el rànger a Yosemite, ja m’el imagino....
M’he posat algunes vies de deures, però el que més m’hagués agradat es estar a la festa d’Estall...
Gaudeix del descans, t’el mereixes.
Espero amb ganes el 2on volum.
Pastes i Piju (els bigüaleros de Tous)

Hola a tots! m'ha sorpres la teva noticia Paca, per que no acabo de entendre aquesta filosofia; el excursionista "vertical" mai pot deixar de ser-ho per que es una condició, una manera d'interpretar l'existencia,una manera d'estimar el món i tu dius que no t'agrade el caire que esta agafan aixó que tu també has contribuit a construi. Has obert cent vies, numero rodó, unas millor que atres que també et podries aver estalviat,algunes ficades amb calcador a les afamades tapies que otorguen la gloria, atres ven trobades.Els equipaments tambè els has fets de tots colors i poder has abusat una mica del artifo per-ho també has deixat bones escalades dignes de menció que et recordaran, has tingut polemiques i detractors aixi com simpatitzants i amants per-ho m'agradaria dirte algo ya conegut "mai diguis mai a la vida".Fins sempre company.

aaaaaiiiiiii paki paki,mira que nets de foll,jo nomes vui dirte que facis el que facis i vagis on vagis no canvis mai,gracies per ser com ets,a per cert et pasare el tel de corporacion dermoestetica,diguelsi que et tornin els diners que el tractament no et funciona,jajaja,sambari i a tibarli,una abracada torpedo

Només vull agrairte que hagis fet aquest llibre. Estic passant un moment molt dur personalment i m'ha ajudat a passar uns petits moments entranyables i divertits. Repeteixo moltes gràcies, crec que ets una gran persona.

No nos conoces.

Pero nosotros a ti sí.

Las vías del Paca siempre ocupan un lugar reservado en las guías de escalada. Y así seguirá siendo.

Mientras aquello que hagas sea ecuánime con lo que piensas y por ello te haga feliz, adelante.

Esperamos seguir viéndote por Santa Cecilia.

Un abrazo.