Molt bé Paca! felicitats per la iniciativa, m'ha agradat molt!
L'escalada és molt més que un esport, estar penjat d'una paret és també una excursió vertical, una aventura i encara que sigui un tòpic, una manera de viure.

Gracies Paca pel llibre i a més per portar-me´l a casa (MTDPRA). El llibre és molt bò i es fa curt...

Ja espero a que treguis el proper volum... doncs aquest l´he engolit en un parell de tardes de lectura non-stop. Motivant i molt bò!

Gràcies pel llibre ;)

Aleix


PD: Per cert... quina tècnica utilitzes de forma general per escalar sol? Solist, nusos,...??

Cabron de Paka, si al final ja veuras com sera veritat i deixaras d´eskalar!!!
Des que vaig baixar del mirall encara no ens em vist tu i jo, a veure si ens afanyem i quedem per sopar, de totes maneres encara que potser ja no tornarem a escalar junt tu i jo mai recordare els 3 dies que vam passar junts a la vudu i les nits de rialles a l´hamaca xerrant amb el pelut i el xavi al mirall, recuerdos para siempre!!! Bueno company espero que quedem aviat i ofega la bestia interior que quan torni a sortir t´estare esperant per anar a la via del silenci!!! Salut tros de Jefe

Només he pogut acompanyar-te a obrir una via. Per a mi ha estat un honor i un privilegi, sento no haver-te conegut abans, ben segur hauríem rigut com ho he fet llegint el teu llibre. Recorda que encara no sé posar ploms.
Una abraçada i un petó molt fort.
PD. Rectificar es de sabios. T'esperem

Gràcies pels llibres Paca!, he rigut molt amb algunes històries, com amb el Juanillo cagant-se amb el rànger a Yosemite, ja m’el imagino....
M’he posat algunes vies de deures, però el que més m’hagués agradat es estar a la festa d’Estall...
Gaudeix del descans, t’el mereixes.
Espero amb ganes el 2on volum.
Pastes i Piju (els bigüaleros de Tous)

Hola a tots! m'ha sorpres la teva noticia Paca, per que no acabo de entendre aquesta filosofia; el excursionista "vertical" mai pot deixar de ser-ho per que es una condició, una manera d'interpretar l'existencia,una manera d'estimar el món i tu dius que no t'agrade el caire que esta agafan aixó que tu també has contribuit a construi. Has obert cent vies, numero rodó, unas millor que atres que també et podries aver estalviat,algunes ficades amb calcador a les afamades tapies que otorguen la gloria, atres ven trobades.Els equipaments tambè els has fets de tots colors i poder has abusat una mica del artifo per-ho també has deixat bones escalades dignes de menció que et recordaran, has tingut polemiques i detractors aixi com simpatitzants i amants per-ho m'agradaria dirte algo ya conegut "mai diguis mai a la vida".Fins sempre company.

aaaaaiiiiiii paki paki,mira que nets de foll,jo nomes vui dirte que facis el que facis i vagis on vagis no canvis mai,gracies per ser com ets,a per cert et pasare el tel de corporacion dermoestetica,diguelsi que et tornin els diners que el tractament no et funciona,jajaja,sambari i a tibarli,una abracada torpedo

Només vull agrairte que hagis fet aquest llibre. Estic passant un moment molt dur personalment i m'ha ajudat a passar uns petits moments entranyables i divertits. Repeteixo moltes gràcies, crec que ets una gran persona.

No nos conoces.

Pero nosotros a ti sí.

Las vías del Paca siempre ocupan un lugar reservado en las guías de escalada. Y así seguirá siendo.

Mientras aquello que hagas sea ecuánime con lo que piensas y por ello te haga feliz, adelante.

Esperamos seguir viéndote por Santa Cecilia.

Un abrazo.